Xavi i el museu del Barça

Des de dijous, el museu del Barça té la samarreta amb què Xavi Hernández Creus va jugar el seu partit 700 amb l'equip. Xavi és el jugador més llorejat del futbol espanyol. Un barcelonista de cap a peus a qui ha estat molt difícil triomfar al club; tan difícil que, diverses vegades, ha estat a punt d'anar-se'n i si no ho va fer va ser per la seva mare i per l'arribada de Guardiola a la banqueta. Diuen, amb raó, que el seu futbol és l'essència del joc del Barça, però durant molts anys la majoria dels aficionats no ho han vist així i tenien una certa prevenció envers un jugador que practicava un joc massa modern i, conseqüentment, difícil de comprendre. Fa recordar les xiulades a Bakero pel seu passi enrere que tant ens van costar comprendre. A Xavi, pel fet de ser català, els espanyols no l'han volgut reconèixer com el jugador més importat de la historia del futbol espanyol; si no, encara badarien amb la boca oberta. I com que ningú és profeta a la seva terra, li ha costat Déu i ajuda arribar fins al cim. El museu del Barça és, dels esportius, el més visitat del món. Recentment, ha tingut el visitant 25 milions. Va ser una iniciativa personal del president Núñez. Recordo que l'any 1981 vaig presentar amb Carles Salmurri, cap d'arxius i documentació de La Vanguardia, un projecte que havíem desenvolupat juntament amb els enyorats Josep Termes i Jaume Lorés, per fer una exposició sobre el Barça durant el mundial del 1982. Núñez ja tenia ficada al cap la magnífica idea de fer un museu i va aprofitar alguns dels nostres plantejaments per dissenyar el nou espai. Quasi trenta anys després, el darrer dia del mandat de Joan Laporta s'inaugurava una profunda remodelació, a què vaig tenir la sort de poder aportar el meu granet de sorra. L'èxit d'aquest museu ha estat tan gran que les empreses que van dur a terme la remodelació, totes catalanes, han rebut encàrrecs d'arreu del món per fer-hi alguna cosa semblant. La federació del Brasil, l'AC Milan i el Real Madrid són alguns dels que volen tenir allò de què gaudim a Barcelona des de fa més de trenta anys.