Saben quin va ser l'últim fitxatge d'hivern del Barça? Ben segur que a molts aficionats blaugrana els costa trobar la resposta. Doncs va ser Ibrahim Afellay, d'actualitat els darrers dies per haver tornat a jugar amb la samarreta blaugrana, diumenge passat en el partit de lliga contra el Màlaga, després de vint mesos marcats per un calvari de lesions que també van condicionar la cessió per un any al Schalke 04. De fet, per ser més precís, l'arribada del davanter holandès va avançar-se una mica al període tradicional d'incorporacions d'hivern –de l'1 al 31 de gener– ja que al novembre es va tancar l'acord amb el PSV Eindhoven –el seu club d'origen– i a finals de desembre signava contracte pel Barça. Un parell de setmanes més tard, el 8 de gener de 2011, debutava amb el primer equip blaugrana.

Des de llavors, i d'això ja tres temporades, els hiverns a can Barça s'han definit per l'absència de moviments dins la primera plantilla i quan ha estat necessari buscar algun complement s'ha mirat al filial, amb casos com els d'Isaac Cuenca, Marc Bartra o Sergi Roberto. Aquest curs se seguirà el mateix guió, amb joves del planter com Dongou i Adama com a recursos per si cal completar les convocatòries. Lluny queda, doncs, aquella temporada 2004/05, quan Maxi López i Demetrio Albertini van animar el gener blaugrana. O l'arribada un any abans d'Edgar David, aquest sí mereixedor de ser qualificat amb majúscules com a reforç d'hivern pel que va aportar al joc d'un conjunt dirigit llavors per Frank Rijkaard. Sens dubte, eren altres temps, que divergeixen de l'estabilitat esportiva –la institucional ja és un altre assumpte, com bé s'ha pogut observar i llegir els darrers dies– que ha definit l'equip les últimes temporades.

A hores d'ara no hi ha urgència, és cert, però això no significa que l'equip no tingui detectades algunes febleses. De fet, amb un grup habitual limitat a una vintena de jugadors, convé que Tata Martino encreuï els dits perquè no hi hagi cap més lesió important, i més encara quan el primer gran repte de la Champions –començant pel Manchester City– comença a aparèixer per l'horitzó. Els reforços es tornen a ajornar fins al juny, i millor d'hora ja que aquest és any de mundial, amb l'inconvenient que pot suposar en l'alça dels preus si el jugador desitjat s'exhibeix en una cita d'aquesta envergadura. En aquest context penso en casos com els de David Luiz i Thiago Silva, que formen l'eix central de referència de la selecció brasilera. Precisament dos jugadors que l'estiu passat ja van despertar l'interès del Barça com a candidats a reforçar la defensa, un afer que segueix pendent i que apareix com una amenaça a l'hora d'afrontar aquest segon tram de temporada. Amb el relleu de Víctor Valdés a la porteria ja cuinat en repòs –hi ha pistes ben clares que André Ter Stegen serà el substitut–, la rereguarda segueix despertant interrogants que cal revelar aviat. Marc Bartra, que la setmana passada va renovar fins al 2017, ha fet un pas endavant, però l'irregular retorn de Carles Puyol, un cop recuperat de l'última lesió de genoll que el va mantenir set mesos de baixa, ha fet sorgir dubtes sobre quins plans té el gran capità de cara a final de curs si no es troba en el to físic adequat. Passi el que passi, d'aquí a uns mesos, quan arribi l'estiu, a la secretaria tècnica blaugrana que encapçala Andoni Zubizarreta li tocarà revelar les cartes que prefereix guardar-se durant l'hivern.