El xec del xeic

La marató històricament ha estat final de trajecte. Els atletes hi acaben desembocant després d'un llarg recorregut, cremant etapes en el mig fons i fons, deixant enrere la pista per afrontar amb garanties i experiència la prova més exigent del calendari atlètic. I ho fan amb una edat relativament avançada. Wilson Kipsang va fer el rècord del món a Berlín (2h031:23) amb 31 anys. Mo Farah debutarà aquest 2014 amb la mateixa edat i Kenenisa Bekele ho farà amb 32 anys. Hi arriben després d'una dilata trajectòria a la pista i consagrats en els 5.000 i els 10.000 m. La marató és l'últim repte i el més selectiu. Però hi ha una segona via en la marató actual, sobretot d'atletes africans. No hi ha passos intermedis. Directament als 42.195 metres. Sense fer cap escala, van directe a la llarga distància i pel dret. L'últim exponent és Tsegaye Mekonen. Un etíop de només 18 anys que fa just una setmana va disputar la seva primera marató. La va guanyar i, a més, va establir el rècord del món júnior (2h04:32). En el palmarès de Mekonen només hi ha un cinquè lloc el mundial júnior de Barcelona del 2012 en els 5.000 m. Poca cosa més. Però a Dubai va fer la mitja marató a ritme de rècord del món (1h01:39). No el va poder mantenir, però es va acabar fent un lloc entre els deu millors de tots els temps (novè del rànquing). És el tercer any consecutiu que a Dubai hi guanya un debutant. Molts no arriben mai a uns Jocs Olímpics ni a cap mundial per la ferotge selecció dels seus països d'origen, però també perquè es cremen molt ràpid. La de Dubai és la marató més ben pagada del món. Amb el patrocini del xeic Hamdan bin Mohammed bin Rashid Al Maktoum, príncep hereu, el guanyador s'emporta 200.000 dòlars. I això fa que joves amb talent, enlluernats pel botí, hipotequin bona part del seu futur preparant maratons a ritme infernal amb 18 anys i quan no toca. Tant de bo m'equivoqui, però Mekonen serà una víctima més del xec del xeic.