L'amateurisme, segona part

Té raó Gerardo, Tata, Martino quan es queixa dels horaris dels partits. Jugaven dimecres a les 10 de la nit –ho sento, fa temps que vaig dimitir del futbol, i a aquella hora ja dormia– i ho jugaran aquesta tarda a les quatre. Sí, allò dels bioritmes dels esportistes... També s'ha queixat sovint l'entrenador del Barça de bàsquet, sobretot quan, com aquesta setmana, han de jugar un divendres a la nit a una punta d'Europa i, al cap de dos dies, a l'altra. Ha passat, per exemple amb Moscou i Las Palmas; i, aquesta setmana, amb Atenes i València. I tornant a l'esport rei, recorden quan el ja expresident prometia que canviaria els horaris tot i el poder de la televisió? Sí, un dels nous propietaris del futbol –dels petrodòlars i el seu origen m'estimo més no parlar-ne–. I què passa quan resulta que la televisió pública catalana, líder d'audiència gràcies en bona part al futbol i a la fórmula 1 i el seguiment que en fan a tota hora, fa vaga perquè els seus treballadors reclamen conservar un drets que en altres sectors de la comunicació ni tan sols hem tastat mai? L'eterna discussió, a casa amb el meu pare, que en el seu moment va liderar moviments obrers, tallant carreteres amb pneumàtics cremant o fent tancades a la fàbrica...

Els parlava, en aquest mateix espai i fa un parell de mesos, de l'amateurisme. Posava l'exemple, entre d'altres, del Bordils el que pagarien molts professionals per jugar al Blanc-i-verd, en contrast amb el que han de fer quan juguen fora. Avui mateix, sortien del poble a quarts de quatre de la matinada per agafar un vol a les sis a Barcelona cap a Santiago –juguen aquesta tarda a prop de Vigo– i tornaran demà a les vuit per ser, dilluns, a la feina. També era a la feina Adel Mechaal quan, abans-d'ahir, volia que m'expliqués el seu periple per poder fer la mínima per al mundial de pista coberta. Ni pagant ell ha trobat llebres per intentar-ho a Sabadell, i corre demà a Dublín. Bioritmes? Llarga vida a l'esport amateur. I al futbol, és clar; segona part.