No podem ser titelles, oi?

Rumiant la dimissió de Sandro Rosell, penso el següent. El Barça guanya el Madrid en el fixatge de Neymar; una gran gestió de Sandro Rosell. Florentino ni perdona ni oblida. Rosell, però, va cometre l'error d'iniciar el seu mandat portant als tribunals membres de l'antiga directiva. Un soci, sembla que de bona fe, sospita que el fixatge de Neymar no és prou transparent i posa una querella contra el president. Rosell dimiteix sense donar explicacions. Ni Rosell ni ningú ha ficat mà a la caixa; tot fa pensar que algú de fora del club vol fer mal. Madrid veu en la querella una oportunitat pública i internacional per erosionar el Barça i tots els anticulers i anticatalans disparen calúmnies i porqueria. El poder polític espanyol, la caverna mediàtica i el poder financer veuen l'oportunitat de carregar-se un símbol de Catalunya i pressionen, via exaltats unitaristes, perquè la querella tiri endavant.

Tots els estaments del club s'han adonat de la gravetat de la situació i no poden actuar d'acord als seus interessos particulars, tal com ha fet Jordi Cases. Cal aconseguir la pau social i per això és del tot necessari treure el club de les mans de la judicatura, que l'assemblea de compromissaris retiri la demanda oberta contra els exdirectius i que Jordi Cases faci el mateix. Cal que el president Bartomeu actuï amb empatia escoltant tothom i no s'aferri al càrrec si no aconsegueix un cert consens. Cal que tots aquells que tenen pressa per arribar a la presidència actuïn amb seny i entenguin que la presidència de Bartomeu és del tot legal. Tots hem de treballar perquè el Tata Martino i els jugadors guanyin al camp el que d'altres ens volen arravatar peti qui peti. La boira contra el València va venir tan espessa que els va obnubilar. Ah! Em fa por que el proper objectiu contra els símbols del país sigui Montserrat. Per cert, preparem-nos. Això només són escaramusses, la guerra encara no ha començat.