Normalitat

No passa res. Tot a lloc. Institucionalment, aigües tranquil·les. La dimissió de Sandro Rosell entra en els plans previstos i l'actuació de Josep Maria Bartomeu, el seu substitut, manifestant-se en direcció contrària a la del seu amic, també és normal. Per exemple, resulta que si contra la Real Sociedad l'entrada d'aficionats no arriba ni als 40.000 espectadors ningú s'ha de posar les mans al cap perquè, és clar, l'hora és dolenta. Tot allò de la campanya electoral de canviar els horaris dels partits ja s'ho ha endut el vent… com tantes altres coses! Es veu que això, que tot valgui menys la paraula, també és normal. Si fins i tot el Tata Martino diu que amb el futbol a aquestes hores ell tampoc aniria a veure jugar l'equip! Els pobres companys de comunicació del club deuen estar estirant-se els cabells! Però és clar, aquelles crides de Pep Guardiola a l'assistència massiva encara que fos contra el Gratallops FC eren anormals. És clar que sí. Que els directius Javier Faus i Jordi Moix expliquin el projecte del nou camp i de l'espai Barça ha estat la línia de Rosell, però ara, sense ell, s'hi ha afegit Jordi Cardoner, que estava en hores baixes després del fracàs-engany de la grada jove i les seves demostrades relacions amb els Boixos Nois. Cardoner vol quota de protagonisme i exigeix la seva presència en qualsevol acte que tingui a veure amb el soci. Bé, la construcció del nou coliseu blaugrana, en aquest moment, hi té poc a veure, però la pantalla, en aquests instants, és important. Normal, en temps preelectorals. El contrari del que li passa al portaveu, Toni Freixa, que al marge de fer tuits criticant el joc de l'equip (lògic, oi?) no forma part de la corda de Bartomeu i ha caigut en desgràcia. Ens haurem d'acostumar a veure'l menys. Per cert, que el referèndum sobre el Camp Nou, amb data per votar, però sense projecte clar, tampoc és construir la casa per la taulada. Es veu que això és el que fan tots els clubs del món. I Carles Vilarrubí? Potser també serà ben normal veure'l aviat parlar clar… I els judicis diversos, el de Neymar, el de Laporta i la seva gent, els avals i les altres causes que també formen part del dia de qualsevol entitat són, això, fets habituals. Suposo que les enèsimes enquestes que el Barça està fent oferiran uns resultats, no cal dir-ho, normals. Per cert, enquestes ara? Per què?

Esportivament parlant també és normal que en aquesta lliga tan desigual el Barça hagi sumat només cinc dels darrers dotze punts. Tranquils. Tot està en perfecte estat. Que Alexis sigui el jugador de l'any és un mèrit del Tata Martino, que ha estat capaç de ressuscitar-lo. Fantàstic. Que no hi hagi notícies de Xavi, Neymar i Iniesta, entre d'altres, no és culpa de ningú. De les lesions i que no estan en forma. Ja milloraran. Calma. I de Messi, tampoc. Que estigui més avorrit que els espectadors que han dimitit d'anar a l'estadi és un no res que no cal atendre. No hi ha líder. Ni a la llotja ni al vestidor. Però tranquils perquè tot està controlat.

Respecte al país, en canvi, no. Això és diferent. Aquí sí que tot està trasbalsat. Fem falta tots perquè no ens ho estan posant fàcil. Malgrat tot, cal no afluixar. Seguim tenint molta pressa.