Bourousis, el sisè blaugrana

Poques vegades s'havia parlat tant d'una final de bàsquet. Particularment, del final d'una final. I, més concretament, de la cistella de Sergi Llull a 0,1 segons del so de la botzina i de si el seu defensor, Kostas Papanikolaou, hauria comès una errada deixant-lo sol i anant a ajudar Víctor Sada en la contenció de Sergio Rodríguez. El debat és generós, amb gran abundor d'opinions i teoremes, de matisos i refinaments.

Saludables discussions que s'adscriuen, d'una manera general, en dos bàndols. D'una banda, els que tot i la situació del moment –rivals irreconciliables, temps, marcador i títol en joc– defensen que la raó, l'autòmat, ha de prevaldre i que, per tant, efectivament opinen que Papanikolaou es va equivocar. I, d'una altra, els que celebren que en un moment com aquell fos la tensió, les pulsacions i l'instint el que s'imposés, exculpant així l'aler del Barça i remarcant que el veritable fet de la qüestió és aquí que tant Sergio amb la passada com Llull amb el tir van tenir un encert excepcional. Discursos i controvèrsies sobre l'acció de Papanikolaou alimentades, en molta part, per la sentència de Xavi Pascual després del partit: “L'última acció és un error claríssim nostre.” Ara bé, per què el Barça arriba a poder cometre aquell error? On és l'anàlisi fervorosa i quirúrgica de tot el que passa en els 33 segons anteriors al tir de Llull? Hem parlat de l'altre grec que hi havia a la pista? De Bourousis, volem dir, del sisè blaugrana. Perquè, agafin el vídeo de l'inoblidable darrer minut de la final i vegin com n'és, d'inoblidable, l'actuació del pivot grec. Del veritable causant de l'acció final.

Rebobinem i fem atenció als dos tirs lliures de Dorsey 33 segons abans del final i amb 71-75 al marcador. Ha rebut una falta que ha eliminat Felipe, i Laso ha posat al seu lloc Bourousis. Dorsey, és clar, falla els dos tirs lliures i el rebot va a parar a mans blaugrana gràcies a un cop de dits d'Oleson. Un cop de dits d'un escorta d'1,91 que literalment treu la pilota de les mans d'un pivot de 2,10 que no salta. De Bourousis. En l'acció que segueix, en l'atac del Barça, es genera una situació de 2x2 entre Marcelinho i Dorsey i Rudy i el nostre protagonista. Un Bourousis que ni surt a la pilota ni s'enfonsa per cobrir el seu home, sinó que es queda a mig camí, al lloc perfecte perquè el rival tingui èxit. I anota Marcelinho, pedalant amb la bicicleta, des de l'angle a l'altura del tir lliure. Com havia fet durant el tercer quart, però que si hagués tirat l'alley-oop a Dorsey haurien estat també dos punts –o si el seu tir no hagués entrat hauria estat rebot ofensiu sense esforç del pivot nord-americà–. Estem ja amb 73-75, dues errades sensacionals de Bourousis i 23 segons per jugar. I Laso demana temps i fa pissarra pel servei de banda, a camp contrari, del Madrid.

Hi som. Treu Rudy i la dóna a Sergio que, pressionat per Nachbar a l'altura del tir lliure i enganxat a la banda, ràpidament veu com Oleson se li tira al damunt per fer-li el 2x1. Rudy és en primera passada i Sada el cobreix. Tots dos estan al davant de Mirotic, que quasi trepitja el mig camp, mentre a la zona, una mica per sota del tir lliure, hi ha Dorsey. I un parell de metres més lluny quasi tocant als 6,75, Bourousis, el nostre home. Ell té la millor visió de la situació crítica del seu equip, i ell és qui s'ha d'oferir per donar-li una recepció a Sergio. Ni es mou –fa la sensació que fins i tot s'allunya de la pilota–, i la passada a la desesperada del base va directament a les mans de Dorsey –Rudy intenta arribar-hi infructuosament–. És possessió del Barça gràcies, un cop més, a l'altre grec que hi havia a la pista al final de la final. I ataca l'equip blaugrana, que ràpidament es posiciona i dóna la pilota a Oleson. Amb 73-75 al marcador.

Amb el Madrid guanyant de dos, i que té al camp un pivot que quan Oleson s'avança al bloc que li ofereix Dorsey i li passa pel davant decideix (?) no fer falta. I que, quan l'escorta blaugrana li ha pres la iniciativa i ell ha de retrocedir, en comptes de deixar-lo anotar –empat i pilota amb quasi nou segons per jugar– opta per carregar-lo fort amb el cos. 2+1 d'Oleson i marcador capgirat. Del 71-75 a 33 segons al 76-75 a 8,8 gràcies a Bourousis, el sisè blaugrana a la pista en l'inoblidable final de la final de la copa, l'home que no comet ni una ni dues ni tres errades imperdonables, sinó que en signa quatre. Sense suar.