Trenta dies importantíssims

Diumenge vaig jugar un partit de futbol a Castelldefels organitzat per l'Associació Dolors Vidal contra les malalties neurodegeneratives. El president de l'associació, Francesc Mañé, va aconseguir reunir una bona quantitat de gent, entre exjugadors, periodistes, actors i empresaris. De tornada i mentre anava cap al camp a veure el Barça, vaig estar pensant en tot el que ha succeït aquest any al nostre club. Al final vaig arribar a la conclusió que el millor que podem fer tots és aprendre dels errors, planificar adequadament i mirar cap endavant.

Mireu, no seré jo qui digui que les coses s'han fet bé, és evident que no ha estat així. Ja fa temps que aviso i dic com les hauria fet jo. Però, i això em preocupa moltíssim, tampoc estic d'acord amb aquesta idea o filosofia derrotista que alguns estan intentant fer calar en el barcelonisme. No direm ara allò de “al loro”, però sí que encara estem vius en les tres competicions i, segons el meu criteri i sentiment, les podem guanyar. Sí, és evident que no serà fàcil, mai no ho ha estat. Aquest és el gran mèrit de guanyar títols. Crec que hi ha dos tipus de persones al món: aquelles que creen problemes i les que aporten solucions. Del primer tipus ja n' hem vist massa, ara en necessitem del segon.

Abans he comentat que havíem de mirar cap endavant, però amb la lliçó apresa. Aquesta lliçó comença per entendre algunes coses: no es pot fer el que no es pot explicar al soci; que la bona planificació esportiva necessita molt més que un nom o tenir ganes de fer coses; que el que es fa malament des d'un inici només pot acabar malament; que tot allò que signifiqui personalisme no pot tenir cabuda al Barça; que el Barça és dels socis; que el Barça és el millor equip del món i, per tant, vol els millors (jugadors, entrenadors, etc.); que el Barça realment és molt més que un club. Sí, comencem per fer barcelonisme de debò. Lluitem per la unió i no pel distanciament del barcelonisme. Però fem-ho de veritat, sense interessos personals, i fem-ho ara.

Els propers dies tenim al davant un partit contra el Madrid en què ens juguem la lliga, una eliminatòria de quarts de final de Champions i una final de la copa del Rei. Tot això en un mes. Però també tenim un tema molt important damunt la taula, el nou Camp Nou. Crec que necessitem una mica de tranquil·litat per poder afrontar tot això. I no parlo només del barcelonisme, també parlo dels entrenadors i dels jugadors. Doncs sí, ells necessiten la nostra ajuda, el nostre suport i tota la nostra força. No els hi podem negar i menys a aquest grup de nois que ens han donat tantes alegries.

Per acabar, vull expressar amb rotunditat que el que va fer Alves després de marcar un gol la setmana passada em sembla molt poc encertat i inadmissible. Des del meu punt de vista, aquest senyor no pot faltar el respecte al barcelonisme en cap cas. Se l'hauria d'amonestar, com a mínim.