Plàtans i mala educació

“L'odi romandrà present sempre que el color de la pell sigui més important que el color dels ulls”, acostumava a repetir Bob Marley. I és que, als estadis de futbol d'arreu de l'Estat, on els insults, les males paraules i la falta d'educació són el pa de cada dia, sembla que tot hi està permès. Molts aficionats, pel fet d'haver pagat la seva entrada, es veuen amb el dret de mostrar els seus instints més primitius. Són habituals els episodis d'ira, de falta de respecte i fins i tot d'arribar a l'extrem de la violència, tant física com verbal. Encara recordem com Eto'o, fart dels crits racistes per part de l'afició del Saragossa, va fer l'intent de marxar de la gespa de La Romareda. La intervenció de l'àrbitre i dels mateixos jugadors locals va evitar que finalment el camerunès abandonés el partit. Un altre futbolista que coneix bé aquesta sensació és Boateng. Quan encara era jugador milanista es va plantar en mig d'un partit amistós entre crits que imitaven el soroll d'un mico. Una situació que el ghanès no estava disposat a aguantar. Els mateixos ultres del Zenit es van manifestar contra els fitxatges de Hulk i Witsel per l'equip de Sant Petersburg. Aficionats que discriminen els seus propis jugadors, comprats a cop de talonari, pel color de la pell. Aquest tipus de seguidors que té el futbol com a pretext per exhibir la seva mala educació, acostuma a refugiar-se en l'anonimat que atorga la multitud. Covards amagats. Diumenge passat, al Madrigal es va viure una altra escena de caire racista. Alves, acostumat a rebre tractes hostils, va veure com un aficionat groguet, li va llançar un plàtan en evident clau vexatòria. El brasiler, lluny de sentir-se ofès, va protagonitzar una de les reaccions de l'any: va donar una mossegada a la fruita i va continuar com si res. Un simple gest que va deixar en evidència tots aquells que utilitzen el color de la pell per intentar ofendre. Aquest tipus de comportament no només és covard; a més és ridícul perquè cap negre es vol tornar blanc. Malauradament, als estadis de futbol gairebé tot s'hi val. Fins i tot les històries de crits racistes, plàtans i mala educació.