Crec que el barcelonisme té una oportunitat única de demostrar una maduresa absoluta com a club. És molt probable que la temporada acabi amb una supercopa d'Espanya com a únic guardó. Pobre balanç per a uns jugadors com els que tenim, però també és cert que així és com va acabar el Madrid la temporada passada. La victòria per un global de 5 a 0 del Madrid al Bayern del mestre Pep Guardiola demostra que aquest equip nostre no ho ha fet tan malament. El Barça ha guanyat dos cops els blancs aquesta campanya i ha perdut una final per un gol i enviant una pilota al pal en l'últim minut. La solució no és destrossar l'equip i portar deu cracs nous. S'ha de fitxar amb seny i confiar en els jugadors del planter. Fer evolucionar l'estil és una cosa raonable, però no cremant tot allò que ens ha fet grans. El Barça juvenil ha guanyat la Champions de la seva categoria i el Barça B està fent un exercici envejable. Tinguem paciència amb Masip, Rafinha, Deulofeu, Denis Suárez, Adama, Dongou, Grimaldo, Lee... Ells poden ser el futur i només aconseguiran arribar-hi si no els barrem el pas amb fitxatges galàctics. No passa res si durant uns anys no guanyem la Champions. Jo no vull ser el City o el PSG. Tampoc vull ser el Madrid. M'agrada identificar-me amb el joc dels meus i estar orgullós d'una proposta. Per això entenc en Pep. Ell, com nosaltres, no pot entendre el futbol d'una altra manera. Jugar així porta riscos i de vegades es perd, però s'ha d'inflar pit i estar a favor de qui intenta donar espectacle i divertir la gent. M'agrada l'opció de Luis Enrique. Coneix el vaixell per dins i portarà Rafinha de bracet. Laporte, Reus i un primer porter sí que poden ser bons reforços. La resta han de sortir de casa i tenir paciència. La generació que ve al darrere és molt bona i vol jugar amb el segell Barça.