El 8 de juliol del 2010, l'ESPN va fer un programa especial que van veure gairebé 10 milions de persones, amb pics d'audiència de prop d'onze milions d'espectadors... El protagonista del programa, el jugador de bàsquet LeBron James, un dels esportistes globals més importants de l'univers. Una mena de reality que va funcionar prou bé i que en el seu desenllaç va confirmar que l'heroi de Cleveland, el jugador que, sortit dels carrers d'Akron, a l'estat d'Ohio, havia retornat als Cavaliers la seva dignitat, canviava d'aires per tractar de fer que els Miami Heat, una mena de dolents odiats arreu, canviessin la cara.

Ara, Pat Riley es troba en la mateixa situació, però en aquest cas, és qui pot perdre la seva estrella, que ha fet el que en l'NBA es diu optar per rescindir el contracte abans d'hora, convertir-se en agent lliure i negociar amb el millor postor. Una autèntica subhasta que, és cert, en l'esport professional nord-americà tenen tan ben acotada que planteja moltes incògnites sobre qui es capaç d'endur-se LeBron a les seves files.

La culpa és del salary cap, és a dir, el topall que tenen les 30 franquícies de l'NBA a l'hora de pagar els salaris als més o menys 18 jugadors de la seva plantilla. Aquest any, i després d'una auditoria de resultats del curs, el topall serà de 63,2 milions de dòlars. I d'uns 77 milions el que s'anomena la taxa de luxe, que vindria a ser com el peatge que es paga en l'NBA per poder passar-se de la xifra anterior.

L'NBA, i en general els esports als EUA, fa temps que saben que l'èxit de l'empresa depèn de la igualtat de les franquícies. Per aquest motiu, el draft anual reequilibra les forces. Els pitjors de la temporada trien els millors rookies, als quals han de pagar un salari escalat els primers anys, fins que poden trencar el contracte, un o dos anys abans del termini, per esdevenir agents lliures i negociar un salari més alt.

L'any passat, el milionari rus Mikhail Prokhorov va arribar a triplicar la inversió de la majoria de clubs pagant una penalització de 86 milions de dòlars a l'NBA. El pas dels Nets de Nova Jersey a Brooklyn ha fet que la franquícia de l'altre equip de la Gran Poma sigui tan rendible que no importi la multa que s'hagi de pagar per passar-se de pressupost. I a més, els diners van directament a les mans del comissionat, Adam Sindler, i gairebé la meitat retornen als equips.

Tornem al salary cap. Kobe Bryant segueix sent el jugador amb el salari més alt. I quan això passa, l'equip ha de buscar la manera de rodejar-lo de jugadors oferta, gent amb la qual es pot negociar un salari més baix i a qui es pot remunerar de manera indirecta, amb guanys que poden provenir de ser una estrella publicitària, per exemple, en un estat concret. Tot, en l'NBA, com en la resta d'esports pro EUA, és un autèntic exercici de màrqueting permanent.

Els Milwaukee Bucks, la franquícia que diuen que té menys potencial de les trenta que hi ha, s'ha de valorar aquest any en 550 milions de dòlars. Un bon negoci si es té en compte que fa només dos anys valia la meitat d'aquest preu.I, en general, qualsevol pot ser valorada en uns 1.000 milions de dòlars si surt un comprador. No parlem, ja, de les franquícies estrella, els Knicks, els Bulls, els Celtics, els Lakers. I els Clippers, que estan en venda, ja que l'NBA exigeix a Donald Sterling deixar de ser-ne el propietari per les seves declaracions racistes.

LeBron James serà demà, oficialment, agent lliure. Li quedaven dos anys de contracte i renuncia a guanyar més de 42 milions de dòlars. I s'obren diverses possibilitats a partir de la segona part de The Decision. La primera, tornar a Cleveland per netejar la imatge de la traïció de fa quatre anys i fer feliços els seus acòlits veïns. La segona, acceptar l'oferta d'una franquícia amb aspiracions a guanyar l'Anell, des dels Lakers fins als Nets, uns perquè tenen encara marge en el topall salarial, els altres perquè haurien de plantejar un sign and trade, una manera de dir que es fa un canvi de jugadors més diners, tot i que Riley no hi deu estar gaire a favor… I la tercera, tornar a signar amb Miami, ajustant el seu salari i el dels seus dos companys estrella, Wade i Bosh, per poder reforçar l'equip i esdevenir, com en el 2010 i 2012, els campions, amb James de MVP.

Per cert, la cadena ESPN encara no ha dit si aquesta segona part de la decisió del jugador més carismàtic de l'NBA tornarà a ser televisada en directe per a tot el món…