Opinió

El tigre adormit

Tiger Woods, que no guanya cap torneig ‘major' des del 2008, s'esforça per tornar a imposar el seu rugit en el golf mundial

Fa temps que no el veiem lluir la jaqueta verda del Masters d'Augusta ni manar en el prestigiós obert britànic. De fet, aquest cap de setmana, en el seu retorn a l'activitat després de tres mesos aturat a causa d'una operació a l'esquena, no va aconseguir passar el tall del torneig Quicken Loans National. Un fet inaudit anys enrere, així com veure'l fer quatre bogeys consecutius en els últims nou forats del recorregut. Aquells dies en què Tiger Woods imposava la seva hegemonia en el golf per reafirmar-se com una de les grans icones de l'esport mundial queden cada cop més lluny, com si encara arrossegués la penitència d'aquell enrevessat accident de trànsit que a final del 2009 va esbombar la faceta més terrenal d'un personatge que semblava tocat per la vareta dels déus. Diversos afers extramatrimonials van sortir a la llum i, a banda de costar-li el matrimoni i bona part dels contractes publicitaris, la moralitat americana es va acarnissar amb ell i el va empènyer a deixar la competició uns mesos per tal d'intentar reconduir la seva vida personal. D'allò, ja en fa cinc anys i ara sembla que ha retrobat l'estabilitat sentimental amb la reconeguda esquiadora Lindsay Vonn. Per contra, aquell do únic i especial pel golf sembla que ha fugit, encara espantat per aquell afer tèrbol. I és que des del 2008 que Woods no guanya cap dels quatre majors (Master, US Open, Obert Britànic i campionat del a PGA), que són, en definitiva, els que designen les llegendes d'aquest esport, com ara Jack Nicklaus.

Tot i l'adversitat de l'última època, amb diverses lesions que li han impedit disposar de la continuïtat desitjada, l'exnúmero u mundial no llança la tovallola. Les últimes declaracions denoten ambició per recuperar el terreny perdut; una actitud positiva que ha de ser la seva millor arma. Sap que, amb 38 anys, encara està en disposició d'assolir diversos rècords que temps enrere ningú hauria dubtat que els assoliria, com ara enxampar Nicklaus pel que fa a quantitat de victòries en majors. L'anomenat Os Daurat en va guanyar divuit, quatre més dels que Woods ostenta a hores d'ara. “Quatre majors són un munt, però encara tinc temps suficient”, va declarar, a banda de recordar que Nicklaus va allargar la seva carrera a l'elit fins als 46 anys.

Més a l'abast apareix l'objectiu d'erigir-se en el golfista amb més triomfs en el circuit professional americà (PGA). Amb 79, només està a tres del top que estableix Sam Snead (82). Aquest any encara està a temps d'acostar-se a la marca, tot i que per això haurà de millorar el seu rendiment respecte al del cap de setmana passat. Tot i no passar el tall, Woods es va acomiadar amb “moltes coses positives”, sobretot per la bona resposta de l'esquena després de passar per la sala d'operacions: “He tornat quatre setmanes abans del que m'esperava i no he tingut contratemps. M'he sentit bé jugant.” Sembla, doncs, que Woods es torna a sentir fort físicament i mentalment per tornar a rugir amb força.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)