Ni els simis de l'última estrena de Hollywood semblen tan excitats com una part del planeta Barça. És com si, després de dos anys mig anestesiats, sense voler veure ni acceptar el progressiu descens de nivell experimentat per l'equip –d'altra banda lògic, després d'haver firmat un cicle de glòria sense precedents que ens va valer ser considerats el millor equip de tots els temps–, ens hàgim despertat del somni i no sapiguem on som. ¿És l'alba? ¿És la nit? ¿És l'apocalipsi? Llegireu a continuació algunes de les perles que he sentit aquests dies en ambients d'això que en diem “l'entorn” (entranyable eufemisme), en alguns casos alimentades des de dins del mateix club...

Sobre Messi i sobre Suárez

La primera: “Messi està acabat i una part del vestidor ja no el suporta...” La campanya contra l'astre argentí ja fa setmanes que batega. És el vell i covard recurs de llançar merda contra l'ídol perquè després sigui més fàcil matar-lo. Això ha succeït moltes vegades a casa nostra. El que passa ara, però, és que l'ídol és el millor jugador de la nostra història. ¿Que potser el 10 no tornarà a ser l'extraterrestre de qui hem tingut la sort de gaudir tots plegats? Potser no. En qualsevol cas, un Messi motivat i ben entrenat té corda suficient per continuar marcant les diferències. I, d'altra banda, precisament per compensar el desgast de Leo i la seva possible reubicació al camp, hem fitxat un primera espasa com Luis Suárez.

Sobre l'uruguaià, et recorden la teoria dels tres galls en un mateix galliner... Com si la davantera del meravellós triplet, amb Eto'o, Henry i Messi no estigués formada per tres egos enormes. “Però l'equip no jugava exclusivament per a Messi”, em repliquen. D'acord, i tampoc ho farà a partir d'ara. I és per aquesta raó que cal dotar l'atac de la presència d'un tercer davanter de primeríssim nivell; perquè sempre és millor partir d'un excedent de talent que tenir-ne dèficit. Pregunta: Si aquest killer insaciable l'hagués acabat fitxant el Madrid, ¿com estaríem? Acollonits!

Sobre Luis Enrique

Una altra perla: “Luis Enrique no tindrà l'equilibri emocional necessari i fracassarà...” És evident que l'asturià té les seves mancances, com tothom, però més o menys això és el mateix que dèiem d'un tal Guardiola, a qui volíem fer fora després de perdre a Sòria i d'empatar a casa amb el Racing. Cal tenir memòria. De moment, Luis Enrique garanteix que l'equip estarà ben entrenat, serà intens i tindrà actitud. I això és molt important. És bàsic. ¿Com jugarem? El mateix mister ja va dir que estirarem “tots els recursos i serem imprevisibles, i, si per això necessitem utilitzar altres esquemes, ho farem”. Sona bé! L'última: “¿Com és que no hem fitxat Toni Kroos?” Tenint en compte que el ros teutó se'ns va oferir, és veritat que hauria estat una molt bona opció. Però no és menys cert que, amb Rakitic, Rafinha i Masche –finalment en la seva posició natural–, el mig del camp el tenim ben reforçat. Hi haurà competència i el que no pugui oferir la seva millor versió es quedarà a la banqueta. En canvi, on sí que fem aigües és al darrere. El tema del central ha entrat ja en la categoria dels fenòmens paranormals. Pregunta: ¿Com pot ser que el pla B faci molt millor pinta que el pla A? Zubizarreta no en té la resposta.