En un país com Lituània, on el bàsquet és una religió, saben perfectament què ha representat internacionalment per al seu territori una figura com Sarunas Jasikevicius.Saras (Kaunas, 5-3-1976) ha estat l'últim mag del bàsquet. De fer coses que només saben fer els escollits amb una pilota a les mans per molts jugadors que hi hagi a l'univers. Als 38 anys, ell solet té més bàsquet del que molts jugadors no tindran ni jugant vint vides seguides. A més, té un do que tenen molt pocs jugadors, ni tan sols algunes estrelles: carisma. Ho va demostrar amb la selecció lituana, a la qual va portar a ser un referent després de la independència de Lituània de Rússia. I al Barça. El bàsquet, més enllà de l'esport, li ha servit per demostrar patriotisme i orgull de país. El d'un país petit. Com Catalunya i com Lituània. Els dos països on Jasikevicius ha estat un ídol. Dos territoris amb molta cultura de bàsquet, els que més en tenen per quilòmetre quadrat. Va estar dos anys en l'NBA (Pacers i Warriors), però no era el seu estil de bàsquet. El de control. El d'interpretació del joc. Les anades i tornades del bàsquet nord-americà no estaven fetes per a un jugador tècnic més que físic. Diuen que ara inicia una nova etapa com a tècnic ajudant al Zalgiris. No sé què acabarà fent, però segur que continuarà vinculat a la seva passió, a la seva vida: el bàsquet. Per al record queda el seu envejable palmarès: bronze en els Jocs de Sidney 2000, or en l'europeu de Suècia 2003, bronze a Espanya 2007. Quatre Eurolligues (Barça 2003, Maccabi 2004 i 2005 i Panathinaikòs 2009). Una copa a Eslovènia, tres copes del Rei amb el Barça, dues copes a Israel, tres a Grècia i una a Turquia. Dues lligues ACB, dues lligues a Israel, tres lligues gregues, una turca i una a Lituània. Com a guardons individuals: MVP final ACB 2003, MVP final four Eurolliga 2005, MVP europeu 2003, escollit en el millor equip de la dècada de l'Eurolliga (2001-2010)... I tot això ho ha fet fent del bàsquet màgia.