Opinió

El torn de Ledecky

Pas a pas, el talent va renovant la taula de rècords a la piscina, marcada encara per la polèmica etapa dels anomenats banyadors màgics

Demà arrenca a Berlín el campionat d'Europa de natació amb la sincronitzada i les aigües obertes com a encarregats d'obrir el foc. No serà, però, fins dilluns que ve que s'iniciaran les proves de natació en línia a la piscina instal·lada per a l'ocasió al velòdrom de la capital alemanya. Serà  llavors quan els grans referents de la disciplina en l'àmbit europeu, entre els quals destaca Mireia Belmonte, tornaran a saltar a l'aigua en l'enèsima batalla contra el cronòmetre. Una lluita que es traslladarà tot seguit al campionat PanPacífic, que entre el 21 i el 25 d'agost aplegarà les grans estrelles americanes i australianes amb Michael Phelps al capdavant d'aquest estol. Es tracta de les dues principals cites d'una temporada absent de mundial de l'especialitat ni Jocs Olímpics i, per tant, dels escenaris més idonis del 2014 per fer canvis en la taula de rècords mundials en piscina llarga que, a poc a poc, va deixant enrere el terratrèmol provocat durant el període de vigència dels banyadors fets de poliuretà.

Katie Ledecky, la nova reina de la natació femenina, ha estat l'última a esborrar una plusmarca d'aquella controvertida etapa en la qual els anomenats banyadors màgics van imperar a l'aigua.  Amb 17 anys i un talent que no sembla que tingui límits a la piscina, la matinada de diumenge passat, durant els campionats nord-americans, es va imposar en la final dels 400 m lliure amb un extraordinari registre de 3:58.86, que millora l'anterior rècord global (3:59.15) acreditat per Federica Pellegrini durant el mundial del 2009 a Roma. Una cita que serà recordada per les 43 plusmarques assolides en només vuit dies i que van suposar un terratrèmol en la taula sota els beneficis dels Arena X-Glide i Jaked 01 a l'hora de lliscar per l'aigua. La prohibició d'aquests tot just arrencar el 2010 va fer presagiar una dura ressaca en forma d'un llarg període de sequera de rècords. I realment va costar, però el talent, com sempre, es va obrint pas davant les dificultats, principalment en les proves de major distància. Ara ho ha demostrat Ledecky, i abans Ryan Lochte, el primer a fer caure un rècord mundial postpoliuretà –200 m estils– el 2011. I la successió va continuar amb els Jocs de Londres 2012. A la piscina del centre aquàtic, on Phelps va entrar en la llegenda penjant-se vuit medalles d'or, es van batre nou plusmarques universals, tres de masculines i sis de femenines.

Tot i això, quatre anys després de la seva prohibició, l'empremta del poliuretà encara es reflecteix amb claredat en la taula de rècords globals i costarà superar-la en les proves de velocitat, en què cada centèsima val or. De fet, en categoria masculina nou plusmarques individuals encara daten del mundial de Roma 2009, i fa dos anys que en nois no se n'assoleix cap de nova (l'última és del 15 de setembre del 2012 a càrrec d'Akihiro Yamaguchi en els 200 m braça). Més prolífica ha estat la situació en l'apartat femení, en què deu rècords individuals ja són posteriors a l'etapa del 2009. Aquest mateix any, Ledecki n'ha signat dos més a banda dels 400 m lliure. Va ser en els 800 i els 1.500 m lliure, tots dos vigents des del juny. Una progressió que li ha permès erigir-se en la Janet Evans del segle XXI com a clara dominadora de les proves de fons. Mentre la piscina proporcioni fenòmens com Ledecky la lluita contra el cronòmetre no s'aturarà.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)