A foc lent

Martin Odegaard és un jove noruec de 15 anys que ha estat convocat per la selecció absoluta de futbol per a un amistós contra els Emirats Àrabs. Max Verstappen és un pilot holandès de 16 anys que ja sap que quan en tingui 17 es posarà al volant d'un Toro Rosso en el mundial de Fórmula 1. Encara no té carnet de conduir i per poder competir necessitarà el permís del seu pare, expilot també de F-1. Als Estats Units, les germanes Kaytlynn i Heather Welsch, de 12 i 10 anys, respectivament, sumen ja 160 proves entre triatlons, carreres de fons i, fins i tot, alguna marató. Són portades de revista i tenen minuts en informatius i magazins. Lucy Li, de només 11 anys, ha participat al US Open de golf aquest estiu. No va passar el tall i quan va acabar va demanar un gelat de maduixa. La precocitat és un fet en l'esport d'elit. Sempre hi ha hagut nens prodigi. Nadia Comaneci ja va enlluernar el món amb només 14 anys en els Jocs de Montreal 76. Precisament la gimnàstica artística és dels pocs esports que ha regulat una edat mínima per participar en competicions absolutes (16 anys). Cada cas té matisos, però l'esport d'elit requereix una preparació i dedicació difícil de quadrar en edats preadolescents i adolescents. La maduresa, la responsabilitat, l'esforç, la constància i l'esperit crític formarien part de qualsevol recepta d'un esportista de nivell. Suportar tota aquesta pressió quan no has arribat ni a la majoria d'edat té el perill que s'acabi convertint en un efecte de mirall trencat. L'equilibri de l'entorn familiar té molta raó de ser perquè el nen precoç no s'acabi convertint en flor d'una dia. L'extennista Jennifer Capriati tenia 5 milions de dòlars al seu compte bancari quan només tenia 13 anys i encara en paga les conseqüències. Digerir la fama i ser el centre d'atenció tan aviat està a l'abast de pocs. Ara és fàcil recordar el seu nom però, de vegades, les coccions sobtades s'acaben cremant. És qüestió de posar-hi una mica de foc lent.