Pedro Martínez no és Superman

La pretemporada en l'ACB ja està en marxa.I dels fitxatges de l'estiu, per mi, la gran bomba és Pedro Martínez. I curiosament es parla de molts noms (Nocioni, Pleiss...) i no d'ell. A banda de ser fan de Pedro Martínez, sent estrictament objectius, penso que la incorporació del tècnic a La Bruixa d'Or Manresa ha estat el fet més sorprenent dels que es podien donar i s'han donat en el mercat ACB. Per sort, el club del Bages ha estat al lloc adequat, en el moment adequat i s'ha endut un tècnic que, en condicions normals, no hauria pogut tenir mai. Ha signat per tres temporades –penso que no les complirà perquè tindrà ofertes abans–, però, independentment d'això, del que estic segur és que ho farà genial i farà trempar la gent de Manresa. Ara bé, m'agradaria fer una reflexió: Pedro Martínez no és Superman. Que ningú pensi que amb la seva simple presència ja no caldrà fer res més. Una cosa serà indispensable: treball. Dels jugadors i del club. De moment, el projecte de Pedro Martínez està coix. S'ha fitxat Poeta, un jugador que ha fet el salt de la LEB Or de l'Osca (Grigonis) i un jugador cedit del Barça que pot ser molt bo en el futur com és Marc García, però que ara mateix té només 18 anys. Però això no és un equip. Falten encara moltes peces. És cert que Eriksson hi serà. Que probablement també Guille Rubio. Que segurament es fitxarà Haritopoulos (ex-Valladolid...) Però sobretot el que necessita Pedro Martínez és temps. Temps per poder treballar tranquil, i així, estic convençut que els fruits arribaran. Encara que sigui per necessitat econòmica, el club manresà ha recuperat una cosa: jugadors amb segell de la casa. Eriksson s'ha consolidat en l'ACB al Nou Congost, Marc García és de Manresa, Àlex Hernández ha crescut allà, es volia recuperar Oriola, es parla de Guile Rubio... Estic convençut que La Bruixa d'Or es mantindrà en l'ACB. El que no sé és quan temps podrà mantenir Pedro.