Quan José Mourinho va arribar al Chelsea per primer cop, el juny del 2004, va crear una magnífica i curiosa societat futbolística. Es va adonar que el porter Cech tenia la capacitat de posar la pilota a l'àrea contrària des de la seva pròpia i que el seu davanter Drogba podia, tot sol, baixar aquestes bombes per a ús propi o per iniciar segones jugades amb els migcampistes que venien de cara. Per què perdre el temps amb tot allò altre que pot passar entre mig de les àrees? L'adéu de Drogba a la Xina i, posteriorment, al Galatasaray va interrompre el pla, i Mourinho, en el seu retorn a Stamford Bridge, va obtenir uns resultats desastrosos. L'any passat ni Fernando Torres, ni Samuel Eto'o ni Demba Ba van portar a terme amb eficàcia la feina (tan complicada) de Drogba, així que el tècnic portuguès l'ha fet tornar a casa i, de passada, ha portat també la millor de les seves rèpliques per fer solitaris: Diego Costa.

Quan Pep Guardiola era al Barça i també quan ja havia marxat, sempre que ha parlat de l'equip ho ha fet en els mateixos termes: trobar l'hàbitat perfecte per a Messi és fer un gran pas cap a l'èxit. I no fer-ho és deixar passar una gran oportunitat per aprofitar la presència del millor jugador del món per seguir escrivint pàgines d'or blaugrana. Viu avui Messi en el seu hàbitat ideal?

Luis Enrique acaba d'arribar i necessita temps. Ha pogut tenir una pretemporada de veritat i fa la sensació que ha prioritzat els aspectes físics i disciplinaris abans que els tàctics. És evident que calia després de la destensada temporada de Tata Martino al capdavant del grup. Probablement, el tècnic asturià pensava que la maduresa tàctica dels seus futbolistes permetria un inici de lliga plàcid, com així ha estat, però l'empat a Màlaga i la derrota a París han servit com a tocs d'atenció. Per més que tot estigui molt assumit, el mètode, el sistema de joc, els moviments, com que la pilota no va de Bravo o Ter Stegen a Messi, com que hi ha molt més, cada acció i cada detall s'ha de recordar i treballar perquè ningú rebaixi la tensió que exigeix jugar en un equip com el Barça. El Guardiola jugador es va adonar que el futbolista vol missatges clars i ordres exactes. El Guardiola entrenador ho va fer. Luis Enrique haurà de fer aquest pas endavant. Intensitat... i també tàctica.

Per posar només alguns exemples, que Alves es posi a driblar a la frontal de l'àrea, perdi la pilota, es guanyi una targeta i provoqui la falta de l'1 a 0 és una errada puntual. Que Jordi Alba es posi a driblar al mig del camp amb les espatlles descobertes, la perdi i provoqui el córner del 2 a 1 és una errada puntual. Que Mathieu o Busquets perdin la pilota a la frontal de l'àrea són errades puntuals. Però que totes passin el mateix dia, potser és conseqüència de la pressió avançada del PSG i de la mala col·locació dels jugadors davant d'una plantejament com aquest. Encaixar dos gols a pilota parada no és un problema si l'equip ha treballat bé aquestes accions. Amb l'altura no n'hi ha prou. Cal actitud i entrenament. Que els tres davanters juguin per dins comporta un dinamisme extrem i una intel·ligència tàctica per a la generació i ocupació d'espais que no tots els futbolistes poden assumir. I aquí ens quedem una estoneta per parlar de Messi.

No cal insistir que el crac argentí és diferent. És un dels futbolistes més intel·ligents que han trepitjat mai un terreny de joc. I per això és un geni. Com que entén tan bé el joc és un gran davanter, però seria un gran migcampista (cada vegada ho és més) i també un extraordinari defensa. Però no tots són com ell, i per això l'eliminació dels espais està encallant el Barça. És veritat que el Llevant i el Granada es van endur dues golejades espectaculars, però en la resta dels cinc partits el Barça ha patit per atacar. I Messi, que ho veu, que ho pateix, que es posa nerviós perquè no entra en contacte amb la pilota, que observa que ningú no li pot filtrar una pilota interior perquè es llueixi entre línies, més per supervivència que per organització, s'ha convertit en un migcampista passador. I ara Messi és més assistent que golejador. És aquest l'hàbitat ideal per al crac argentí? I amb aquest jeroglífic sobre la taula, aquest és l'hàbitat ideal per a l'equip? Luis Enrique necessita temps. I Messi també. I els seus companys, encara més.