Opinió

La guerra per les actes

El que queda clar és que l'exsecretari no marxarà de la junta encara que estigui sol i sense feina

L'exportaveu, exresponsable dels serveis jurídics i exsecretari Toni Freixa ja no té àrea de treball assignada. El president Bartomeu l'ha fulminat, segons ell, per la falta de confiança originada per la suma d'episodis en què tots dos han discrepat. Un d'aquests episodis, qui sap si el que ha provocat que la gota vessés el got, té a veure amb el contracte de Neymar que ara mateix es discuteix a l'Audiencia Nacional.

Totes les gestions per fitxar un futbolista no es comenten en les juntes directives i, per tant, no consten en acta. En l'instant que l'operació es concreta, la junta fa constar en acta el nom del nou futbolista blaugrana, d'on ve, alguns detalls tècnics i, sobretot, s'adjunta com a annex un informe econòmic del que ha costat, del que cobrarà i d'altres qüestions econòmiques d'interès. Per exemple, Rakitic té annex, Ter Stegen, també, i Mathieu, Bravo, Vermaelen i Douglas, tots els fitxatges d'aquest any, en tenen. Però curiosament el de Neymar, vés per on, no. Per allò de la confidencialitat interessada, ni Rosell, ni Bartomeu ni tampoc Freixa van adjuntar l'informe econòmic del crac brasiler. Que curiós, oi?

Després de la denúncia del soci Jordi Cases, el jutge Ruz va reclamar les actes de la junta directiva del gener al juny del 2013 per comprovar com s'havia formalitzat la contractació de l'estrella del Santos. Les actes van trigar a arribar a l'Audiencia Nacional perquè l'advocat del Barça, Cristóbal Martell, va descobrir el parany. Com era possible que l'únic contracte sense detall econòmic fos el de Neymar? Amb la imputació de Josep Maria Bartomeu i Javier Faus enlaire, el president del Barça va intentar recuperar l'informe econòmic d'abans, però per donar-li validesa legal necessitava la signatura del secretari, en aquest cas, la de Toni Freixa que, evidentment, no va signar. I no ho va fer no per molestar el seu president, sinó perquè fer-ho el posava en el risc de donar fe d'un episodi que no s'havia produït. En cas de cedir, Freixa podria haver quedat en fals davant l'Audiencia Nacional. Aleshores, amb aquesta actuació, qui queda en situació d'alerta és el mateix president Bartomeu (i el vicepresident Faus). El Barça va entregar al jutge Ruz les actes en qüestió i, per tant, Cristóbal Martell no va tenir més remei que defensar l'informe econòmic del fitxatge de Neymar amb un paper sense la signatura de cap directiu del Barcelona. Fonts presents a la sala expliquen que la cara del jutge era tot un poema.

La substitució de Jordi Moix per Toni Freixa com a secretari de la junta del Barcelona s'emmarca en els plans estratègics de Bartomeu per presentar-se a les eleccions del 2016. Les excuses infantils de si Freixa parla amb periodistes o si també vol ser president l'any de les eleccions amaguen la realitat de voler controlar les actes de les reunions de la directiva. Al president el molesta que l'exsecretari hagi volgut fer constar en acta i de manera evident cada cop que ha discrepat, per exemple, quan volia crear una comissió de control a la secretaria tècnica de Zubizarreta i quan volia entendre's amb els demandants per aturar l'acció de responsabilitat contra la junta de Laporta. Va perdre les votacions, però ho va voler fer evident perquè quedés per a la història. Bartomeu, però, no es va mostrar enfadat amb Jordi Cardoner quan també va fer constar en acta la seva disconformitat pels comportaments de Freixa ni quan Carles Vilarrubí va exigir veure les mateixes actes que ha volgut el jutge Ruz. Tampoc quan Eduard Coll va fer escriure la seva disconformitat per no estar al dia de tots els processos judicials del club. A Bartomeu només l'han molestat les queixes de Freixa.

El que queda clar és que l'exsecretari no marxarà de la junta encara que estigui sol i sense feina. Apel·la a la responsabilitat de defensar el soci (el mateix que el va ratificar en una assemblea) i no a les decisions interessades (si n'hi ha) de la junta. Creu que quedar-se no és apoltronar-se, sinó més aviat el contrari. La seva situació no és gens còmoda. Freixa ja és el directiu independent. Tant, que es planteja acudir als partits i no ocupar la seva butaca a la llotja, sinó la seva cadira com a soci. La junta haurà d'anar amb compte. I el nou secretari, també. I l'assessor jurídic del secretari, més. I, és clar, el nou jurista executiu que el Barça està a punt de fitxar. I l'advocada del club. Tots. I tot amb l'assemblea de socis a tocar.

La festa no s'atura

Sí, la festa, perquè la reivindicació continua sent festiva. Però tenim molta pressa, i falten diners per a tot. Catalunya està fotuda i cal avançar de pressa. Que ningú deixi d'estirar l'estaca.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)