Malauradament, aquesta setmana el món del bàsquet ha estat marcat per la mort de José Luis Abós, el tècnic del CAI Saragossa els últims cinc anys. Una merda de notícia, ara que fa poc més d'un any que també ens va deixar un altre entrenador, l'històric i únic Manel Comas, tots dos, a més, per culpa de la mateixa malaltia. D'Abós em diuen els que més el van conèixer que era un entrenador normal, tret que avui dia sembla difícil de trobar. No es posava nerviós, mai havia tingut un afany de protagonisme en la seva anterior etapa com a ajudant tècnic de diversos clubs, com el Casademont Girona, en què va estar amb Juan Llaneza, primer, i Edu Torres, després. Per aclamació popular, a Saragossa ja es demana que el pavelló Príncep Felip de la ciutat aragonesa porti el seu nom.No sé si ha de ser així, però el que segur que se li ha de fer és un reconeixement per no oblidar mai un referent del bàsquet, sobretot a Saragossa, ciutat on va néixer. Sentir dir d'Abós que mai es posava nerviós, que tenia lògica, criteri, il·lusió i que era un enamorat del bàsquet ha fet que em vinguessin al cap les paraules de David Navarro, el jugador del MoraBanc Andorra, que explicava en una entrevista a L'Esportiu: “De vegades, sembla mentida, costa trobar tècnics que tinguin lògica i facin coses normals.” I també m'ha vingut al cap Peñarroya. És per això que m'agrada molt que el club andorrà hagi confiat en ell, un entrenador que està tenint una carrera accelerada com a tècnic, però que disposa de tots els coneixements que va adquirir com a jugador. Moltes cops es busquen entrenadors estrangers, amb experiència i es deixen escapar tècnics que tenim davant dels morros, en els quals no es confia. Tampoc quan va arribar Abós a Saragossa es pensava que podria tornar a situar el CAI entre els millors de l'ACB i retornar-lo a Europa. Peñarroya ja ha tornat l'Andorra a l'ACB i estic convençut que el seu equip farà parlar en el futur més immediat.