Tots pendents del clàssic de demà a la tarda, perquè hi ha pocs esdeveniments futbolístics més atractius que un partit Real Madrid-Barcelona, amb Messi, Neymar, Ronaldo, Kroos... i Luis Suárez. Per fi, ja amb Luis Suárez. Futbol.

Em permetran, però, un parèntesi per mirar de comentar –tal com s'ha fet en el darrer any– la sorprenent decisió del soci Jordi Cases de posar punt final a la seva participació en l'afer Neymar. El procediment continuarà via judicial, però ho farà sense ell. Cases es dóna per satisfet amb la informació que ha obtingut (lamentablement no ha estat per la voluntat de la junta directiva, sinó via Audiencia Nacional) i amb la seguretat que l'expresident Sandro Rosell i el FC Barcelona no li buscaran les pessigolles en el futur com a represàlia per la seva actitud bel·ligerant. Volia informació i dues cartes, i ja ho té tot. Per la seva banda, el club està satisfet amb el reconeixement públic de Cases amb aquesta declaració escrita: “No observem conductes constitutives de delicte en l'àmbit societari, comptable, ni apropiació indeguda. Com a soci aplaudeixo l'actual vocació de transparència mostrada per la junta”, i a més aconsegueix obrir un nou escenari.

Aquestes frases, escrites en un comunicat ideat pel Barça i que no tenen res a veure amb el que havia preparat l'advocat de Cases, Felipe Izquierdo, va ser signat després de dues hores i mitja d'espera en un despatxet a les oficines del Barça. Cases va claudicar, va firmar i va marxar. Bartomeu, al mateix temps, en signava un altre en el qual es podia llegir textualment: “No puc fer una altra cosa que celebrar la seva decisió davant l'evidència d'inexistència de conducta amb rellevància penal i perjudici al club.” Sense comentaris. Com es poden imaginar, aquest escrit tampoc s'assembla gaire al que havia preparat el lletrat Izquierdo. Bona feina de l'Albert Montagut, el cap de comunicació del Barça, i de Cristóbal Martell, l'advocat del club. En un no res, un ha aturat un soci guerriller i l'altre ho ha explicat d'allò més bé per als interessos del seu president, Josep Maria Bartomeu.

El cas Neymar ha estat una vergonya per al Barça per culpa de Sandro Rosell, que va fer les coses molt malament, i de la seva junta, que el va deixar fer i, a més, no va ser capaç de complir el seu programa d'atenció individualitzada als socis quan Cases la va reclamar. Era fàcil de resoldre. Gràcies a això, però, el barcelonisme (i el món sencer) està coneixent la realitat del cas i la veritat sobre unes xifres sospitoses (i en molts casos vergonyoses) que s'han mirat d'amagar amb l'excusa de la confidencialitat. Sense anar més lluny, i justament abans del pas enrere de Cases, dilluns passat l'Audiencia Nacional va ser informada del capítol de les actes, explicat en aquestes mateixes pàgines divendres passat: el Barcelona va presentar al jutge Ruz les actes que aquest havia reclamat (del gener al juny del 2013, l'època en què es va gestar el fitxatge de Neymar). En total, el club en va entregar quatre, amb 58 folis: 57 firmats per Rosell com a president i Toni Freixa com a secretari, 114 signatures, i un, el detall econòmic del fitxatge de Neymar, sense cap firma. Malgrat que l'acta d'aquella reunió del 10 de juny del 2013 es deia que s'adjuntava un annex amb les dades numèriques de la contractació del crac brasiler, Rosell no ho va fer, un cop més, per por que transcendissin les quantitats. En aquest foli número 58, hi faltaven les mateixes signatures que a la resta de papers, però Freixa, lògicament, es va negar a signar-lo ara. I Bartomeu es va enfadar. I el final de la història del secretari Freixa ja el coneixem... Davant de Ruz, 57 folis signats i, el més important, en blanc. “Però és que el detall econòmic d'un fitxatge no es posa en tots els casos!”, argumenten des del Barça. Sí. En tots els casos. S'adjunta sempre. En aquella mateixa acta, sense anar més lluny, s'expliquen les renovacions d'Adriano i de Sergi Gómez (ara jugador del Celta) i les condicions econòmiques. Ells sí i Neymar no? No. Tots.

En vista d'aquest panorama, punt final a Cases. I què passarà ara? Fonts judicials apunten la possibilitat que el Barcelona pacti amb la Fiscalia tancar el cas per la mala gestió de Rosell deixant sense imputació a Bartomeu i acceptar l'error amb Hisenda, cosa que encara no ha fet, i que seria el primer pas per xifrar la despesa total al voltant dels 20 milions d'euros (reposició més multa) i una pena inferior a Rosell que mai provocaria el seu ingrés a la presó. Els diners els pagaria el Barça (bé, els seus socis) i Bartomeu, net i polit, podria afrontar les eleccions del 2016. Repetim: fonts judicials apunten...