Tenint en compte el tarannà històric dels nostres veïns, era clar des de fa temps que les opcions de poder exercir el dret a decidir com a poble no serien gens assequibles, ben al contrari, com així ha quedat demostrat. Els entrebancs per part del govern espanyol i les negatives a celebrar qualsevol mena de referèndum, consulta, procés participatiu o digueu-li com vulgueu han estat constants, però, tot sigui dit, també previsibles.

Només la tossuderia d'una bona part de la gent d'aquest país i la convicció que no hi ha manera més democràtica d'expressar-se que votar, han fet possible que finalment el dia 9 passat ens poguéssim pronunciar encara que no fos de la manera i en les condicions que una gran majoria dels catalans hauríem desitjat.

En canvi, sí que em costa molt més d'entendre les reaccions que hi ha hagut, especialment des de fora de Catalunya, però també d'alguna part, encara que petita, de ciutadans d'aquí, sobre el fet que diversos esportistes d'elit del país hagin fet pública la seva participació en les votacions de diumenge i hagin expressat la seva posició favorable al dret a decidir.

No ha fet falta ni que expliquessin quina era la seva posició. Només pel simple fet de fer saber que votarien o per defensar el dret a fer-ho han rebut tota mena d'insults, desqualificacions i, fins i tot, amenaces. No em vull ni imaginar què els haurien dit aquests mateixos que s'han afanyat a replicar-los amb vehemència a través de les xarxes socials si s'haguessin mostrat públicament favorables a l'opció del sí i sí.

Es considera del tot normal que un músic, una actriu o un escriptor parlin obertament de política, però, en canvi, molta gent encara es posa les mans al cap si ho fa un esportista. Com si aquests n'haguessin de quedar al marge, com si no fossin ciutadans com la resta, com si no tinguessin dret a opinar.

Tot això em fa pensar que la cultura i la maduresa democràtica de l'Estat espanyol segueix sent encara molt tendra i fràgil. I que, segurament, molts dels que presumeixen de la transició política que s'ha fet en els últims quaranta anys haurien de reflexionar sobre si realment ha estat tan modèlica com ells es pensen.