L'expedició blanc-i-blava tornava ahir de Bilbao enmig d'un silenci sepulcral. Els jugadors feien un acte de contrició en vista d'una nova desfeta que ja ha fet saltar les alarmes i la preocupació en tots els sectors de l'espanyolisme. L'equip, i per extensió el projecte de Sergio González, comença a tenir pocs arguments per defensar-se. Dues victòries en dotze partits, dos punts dels últims quinze i la irregularitat recurrent en els noranta minuts que dura un partit. Una tendència que es fa més palesa quan agafen les maletes per jugar a fora. A domicili, els blanc-i-blaus no guanyen des del 25 de març passat, a Màlaga. I sí, va ser amb Javier Aguirre. Ara tothom fixa la mirada enrere i recorda la bonança que es vivia amb El Vasco, que, posats a parlar, va certificar la permanència en la penúltima jornada. No vull entrar en aquest maniqueisme que es viurà en els pròxims dies. Ara que el vent bufa en contra és el moment de creure encara més en aquest equip i en aquest projecte, i de desar la destral al calaix. L'Espanyol està capacitat per arribar a les festes nadalenques amb 20 punts en el seu compte. Té prou potencial per guanyar el Llevant i el Granada al Power8 i aconseguir, per fi, la primera victòria fora de casa a Vallecas. Aquest full de ruta és totalment real i assumible per a una plantilla que està rendint per sota de les seves possibilitats i en què molts jugadors encara han d'aparèixer. Es passaria del dubte a la certitud, i tothom tornaria a creure en les meravelles d'aquest projecte. Sergio González està contra les cordes, ell és el primer que ho sap, però té temps per redreçar la nau, per segona vegada, i no convertir-se en el segon Tintín Márquez com molts pronostiquen.

Per contra, si no es compleixen aquests bons auguris i la davallada de l'equip continua, serà difícil assegurar la continuïtat del riberenc més enllà de Nadal amb només dues victòries en setze partits de lliga.