Quan durant l'estiu un dels debats de l'univers blaugrana va ser la possible marxa de Xavi, es van poder escoltar i llegir comentaris en els mitjans d'una estultícia enorme. Ningú pot negar a Xavi el que ha aportat al Barça, però alguns ho han fet. Ens podríem remuntar als seus primers anys al primer equip, quan alguns el qüestionaven (quin crac del Barça no ha estat qüestionat per alguns, si fins i tot n'hi ha que blasmen de Messi) i si ha fet la carrera que ha fet al Barça va ser perquè va decidir quedar-se i jugar-se-la. Ell, i la seva mare, és clar, que això de Milà queda massa lluny per a la gent del Vallès. Amb tot això vull dir que si algú encara té algun dubte de Xavi només hauria de repassar el seu historial de partits, de títols i tutti quanti per comprovar el seu grau d'implicació amb el club.

Però cal anar més enllà. Ja no es tracta d'implicació, sinó que Xavi és un element fonamental per entendre el futbol del Barça dels últims anys. L'enyorat periodista David Colomer, la primera vegada que em va parlar d'Iniesta, quan encara ni s'entrenava amb el primer equip ni es podia suposar que seria el que és, em va explicar que un Guardiola en ple èxit futbolístic havia dit a Xavi que ell el retiraria, però que Iniesta el retiraria a ell. Afortunadament, el gran Guardiola va tenir raó i Xavi el va substituir, però no la va encertar de ple, i Iniesta no ha retirat Xavi, sinó que hem pogut gaudir dels dos al mateix equip i això ha portat els èxits que ha portat al Barça. Perquè si el Barça ha estat el que ha estat en els darrers anys és perquè ha tingut Xavi de cervell conductor.

I aquí és allà on volia anar a parar. El futbol del Barça té un ADN particular. Des de l'època de Cruyff. I aquest futbol s'ha d'evolucionar, és clar, però ha de tenir unes premisses inqüestionables. Cal jugar a futbol. I cal guanyar, però jugant a futbol. I és per això que jugadors de l'estil de Xavi són imprescindibles. O Iniesta. O Sergio Busquets. O Piqué, encara que el tenen qüestionat. És clar que després tot és més fàcil si hi ha jugadors com Messi i Neymar i Luis Suárez. Però hi ha d'haver el cervell que ho mou tot. I és evident, i no ho negaré, que al Barça li calen jugadors com Rakitic i Mascherano, però aquests no poden ser la pedra fonamental de l'equip. Són el complement necessari, però l'ànima de l'equip ha de tenir futbol i aquest futbol ha de ser com el de Xavi.

Quan Luis Enrique, a qui reconec el plus de motivació i de lluita que ha tornat a l'equip, va agafar la direcció, va semblar que podia prescindir de Xavi. I, de fet, en alguns partits n'ha prescindit i semblava que ja es tornava a obrir el debat de si marxaria o no en el mercat d'hivern. Després, Xavi va entrar a l'equip, i si l'equip funciona és que Xavi és al camp. Potser és agosarat fer una afirmació tan contundent, però el motoret és nota quan hi és, posant pausa quan cal, jugant entre línies i fins i tot marcant quan toca.

Certament, algun dia Xavi deixarà de ser al camp, però espero que no deixi el club, perquè el porta al cap. I caldrà inventar-nos un altre Xavi, encara que això sigui complicat. Tinc noms al cap, perquè algun dia Samper o d'altres puguin ser els recanvi de Xavi, el jugador que va retirar Guardiola i que va compartir èxits amb Iniesta.