Més salvatges

Perdonin que hi torni , però és que hi han tornat. Vam tenir la matinée amb mort al Manzanares i dimecres, deu dies després, dos aficionats del PSG apunyalats a la rodalia del Camp Nou, a la zona d'influència dels nens macos que no poden entrar a l'estadi però es distreuen pels voltants. Entre els dos episodis, l'habitual diarrea opinadora, atiada per l'embolica que fa fort al qual aquí des del minut zero s'apunta qualsevol i al qual efectivament es van apuntar, que mai deceben, les institucions futboleres. I així, vam veure com el focus posat sobre els violents es desplaçava en un esbufec cap a la llengua bruta dels aficionats. El pervers desplaçament potser va ser facilitat perquè, tot i que mai no falten atrevits, sempre és més fàcil i menys compromès opinar amb impune alegria sobre qualitat, quantitat i textura dels insults que no pas sobre violència salvatge, pura, dura i crua com la desplegada per la gossada a la vora del Manzanares.

El cas és que de la sang al riu vam passar als expulsats del Bernabéu. I no es confonguin, no és que avali determinades floretes, però estripar-se la camisa i començar a demanar i aplicar mà de ferro amb els malparlats amb un cadàver damunt la taula sembla una frivolitat telecinquera pura, crua i dura. I més quan, a l'hora de recollir insults corejats per la massa, algun editor il·luminat d'alguna tele que no vull recordar inclou també –ja ho té, això, l'embolica que fa fort– la “in-indà-indapandensià”, esdevinguda un clàssic al Camp Nou. Després passa el que passa: mentre tothom assaja encara arguments sobre si les boquetes de les masses s'han de rentar amb sabó, punxen dos francesos a la vora del Camp Nou i s'acaben les foteses. Perquè no sembla que els hagin enviat a l'hospital a cop d'exabruptes, sinó de ganivetades.

He dit que s'acaben les foteses? Perdonin l'atac d'optimisme. Recapitulem: batussa i mort al Manzanares, esterilització tertuliana del drama, debat rebaixat al nivell d'insult a la intel·ligència i irrupció de més salvatges reclamant la seva dosi de protagonisme a ganivetades. I com segueix la cosa? Veus dient, com fa deu dies, que mira, que ha estat fora i que no té res a veure amb el futbol, com si no sabéssim qui són els nens macos d'aquí i d'arreu i que el futbol el tenen de MacGuffin. I els Mossos dient que el segon atac, a només mitja hora i una illa de cases de distància del primer, potser és un atracament, res de futbol, com si seguíssim sense saber allò del MacGuffin, i com si a Barcelona hi hagués punxades cada mitja hora o a cada cantonada. I retrets als Mossos per haver deixat sortir del camp els francesos, víctimes incloses, abans que passés la mitja hora de rigor. I bla, bla, bla. En fi, confio que quan escampi l'escuma quedi el que ha de quedar: més pressió, dins i fora dels estadis, sobre els perles. Mentrestant, qui vulgui pot seguir gastant saliva, que va barata, però si vol buscar culpables, que no es compliqui, és fàcil trobar-los. Es tracta d'uns salvatges tirant a matar amb la barra de ferro i la navalla.