Realitats i reptes

L'empat del Barça a Getafe (0-0) deixa l'equip a quatre punts del líder, l'equip blanc. L'actual campió, l'Atlético de Madrid, va punxar sorprenentment a casa i va demostrar que el factor sorpresa existeix. El Barça va acusar massa l'absència de Neymar i l'esperada aparició golejadora de Luis Suárez haurà d'esperar. A l'equip no se li pot retreure motivació, lluita i compromís, però les coses no surten. Les línies, a Getafe, van jugar més juntes, fet que va afavorir la pressió per recuperar la pilota, i van tenir la possessió i el control del partit, però l'absència de gol, va impedir la victòria. Tothom somiava amb el millor trident ofensiu del món, però de moment és una parella (Messi i Neymar) perquè l'uruguaià encara s'està aclimatant. L'any passat, en aquests moments, havia marcat 17 gols amb el Liverpool i aquí encara no ha marcat en la lliga, això sí, en menys partits. Tothom sap que per jugar al Barça com a davanter has de ser molt bo en espais reduïts, ja que a l'estadi els equips juguen molt endarrerits i amb línies de quatre i cinc jugadors. Per superar aquestes defenses necessites pensar molt ràpid, tenir una gran tècnica palesada en bons controls, especialment orientats, que et permetin sortir per dins i per fora, gran driblatge, qualitat per fer bones parets, detalls tècnics per desempallegar-te dels teus marcadors, així com saber jugar d'esquena. Per jugar amb espais, al contraatac, no ho necessites tant. Certament, a Neymar també li va costar el primer any, però la seva altíssima qualitat tècnica l'ha fet titular indiscutible. Ara per ara, la Messidependència és massa alta i això és un avís que l'equip ha de tenir altres recursos quan ell per la raó que sigui no jugui. S'ha millorat la defensa a pilota aturada (córners, faltes) i disposem de dos bons porters perquè Masip no ha tingut oportunitats. La recuperació de Piqué és altament positiva, així com la participació més sovintejada de Xavi, però el repte és cercar un equilibri entre les línies, encara lluny d'arribar. El Bayer, el Madrid i el Chelsea sembla que estan un esglaó per sobre del Barça, però hi ha temps per créixer. Ara la lliga, que al febrer i el març espera el Manchester City.