La societat catalana, com la de qualsevol país, és heterogènia. Persones diverses, amb professions, orígens i interessos diferents, sovint interaccionen a través de la realitat que els envolta. Fins ara, els esportistes semblava que vivien en una bombolla que els
impedia entrar en contacte amb aquesta realitat, però el 2014 la
il·lusió per construir un país nou
ha fet que el món de l'esport anés de bracet de la societat i s'hi involucrés.

En aquest sentit, des de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes i la sectorial d'esportistes de l'Assemblea Nacional Catalana hem engegat la campanya L'esport per la independència, a través de la qual hem recollit suports de gent del món de l'esport que vol la llibertat de Catalunya. A més, a través de la campanya també hem treballat per difondre els beneficis que tindrà per a l'esport el fet de ser un estat independent.

La recerca d'esportistes disposats a mostrar públicament el seu suport a la independència no ha estat una feina senzilla. Ens hem posat en contacte amb més d'un centenar d'esportistes i sovint la resposta ha estat: “M'agradaria i hi estic a favor, però no puc.” Què vol dir que els esportistes no poden expressar-se lliurement? Doncs que, malauradament, alguns d'ells estan lligats a contractes de patrocini que els impedeixen manifestar-se sobre qüestions polítiques. Avui dia, en democràcia, no tothom gaudeix d'un dret tan fonamental com el de la llibertat d'expressió.

En altres casos, tot i no haver-hi cap impediment per contracte, alguns esportistes no es volen arriscar a aixecar polèmica pel fet d'expressar el que pensen, segurament per por del que van haver de viure Oleguer Presas, Roser Tarragó i Àlex Fàbregas. Especialment lloable és el cas d'aquest últim que, després d'un parell d'anys de silenci, ha volgut explicar com va viure que en els Jocs Olímpics de Londres fos objecte d'insults i crítiques per haver dit en una entrevista que no sentia res especial quan jugava amb la selecció espanyola.

Al final, aquest 2014 gairebé una trentena d'esportistes de referència s'han sumat a la campanya L'esport per la independència públicament i alguns més, sobretot del món del futbol, han donat suport
al dret a decidir. Una xifra que pot semblar petita en comparació amb el nombre d'esportistes del nostre país, però que inclou campions
del món, d'Europa i medallistes olímpics.

Deixem enrere un 2014 en què l'esport ha aportat el granet de sorra al procés català i afrontem un 2015 il·lusionant, amb molts reptes al davant.

Encara queda molta feina per fer i molts esportistes han de perdre la por de donar el seu punt de vista sobre aquest tema. Donar la cara és positiu, i en un moment en què els ajuts a l'esport són cada vegada menors, els esportistes hi tenen menys a perdre. A més, també és important la feina que poden fer les federacions i els clubs per implicar-hi més gent. La UFEC ja ha fet el primer pas amb l'adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, però cal que les entitats representants de cada esport participin en la difusió dels beneficis de la independència.

L'esport mou molta gent i és el millor vehicle per arribar a una
gran part de la població que, si no, no té accés a tota aquesta informació. Aprofitem-ho. Treballem
per guanyar.