Doncs sembla que amb la clara, contundent i brillant victòria del Barça contra l'Atlético ja ha passat tot l'enrenou d'aquests dies. Ja tornem a tenir equip i estem a les portes de guanyar-ho tot. Doncs mirin, no. El Madrid ens té molt d'avantatge, i si bé és cert que una derrota contra els de Simeone hauria deixat la lliga a mercè dels equips madrilenys i la victòria permet presentar batalla i pensar en la remuntada, els problemes de fons no s'han arreglat per molt que Mascherano digui el que digui i que Messi asseguri que tot plegat és mentida. Com comprendran, no sé si hi va haver alguna cosa més que discussions entre el crac argentí i l'entrenador, però estic convençut que alguna cosa va passar que va provocar mals de ventre a Messi aquell famós dilluns després d'Anoeta. Seria poc intel·ligent per part de l'argentí haver demanat el cap de l'entrenador. Aquestes coses no es fan mai i si s'insinuen, no es diuen ni es reconeixen. Però la cara de pomes agres de l'entrenador s'explica per si sola.

Hi ha hagut un corrent de fons aquests dies acusant qui va publicar els enfrontaments, que era lleig fer-ho des de casa. Donaven per fet que si això hagués sortit de Madrid es podria entendre. De fet, Pedrerol ja va anunciar que Luis Enrique dimitiria després del partit de l'Atlético. Tenia un tant per cent de possibilitats que fos cert, però això no era una notícia. Era una opinió de tertúlia en el pitjor sentit de la paraula. Preocupa aquesta visió que han deixat anar Messi, algun jugador i fins i tot mitjans espanyols o d'obediència espanyola. Per mi, el que val és si el que s'ha publicat és veritat o no, independentment d'on hagi sortit la notícia. Es dóna massa per fet que si es parla dels altres, les notícies s'inventen i els que pensen així només s'esquincen les vestidures si la cosa surt “de casa”. Doncs no, el que val mirar és si és veritat o no el que es publica o qui ho publica o on ho publica. La interpretació és lliure, que es diu, però el fet és sagrat.

Doncs mirin, parlant de fets, el cert és que hi ha jugadors i representants que en saben molt, d'utilitzar allò que Cruyff va batejar com “entorn”. Ara, amb les xarxes socials i les tertúlies estripades d'algunes teles, tot s'hi val, però el fet ha de ser sagrat. I els fets demostren que a can Barça han passat moltes coses, que hi ha hagut tensió entre entrenador i alguns jugadors, entre entrenador i junta i que tot plegat ha provocat la convocatòria d'eleccions. Per tant, hi ha coses que han passat i, insisteixo, la cara i les paraules de Luis Enrique defineixen molt bé que és així. A l'entrenador, se li'n refot el que diguin o preguntin els mitjans de comunicació i ho diu, sense voler entendre que no és als mitjans a qui es deu a l'hora de respondre, sinó al soci i a l'aficionat del Barça, que és el que mereix un respecte. Que hi ha qui vol desestabilitzar, és indubtable i ja som prou grans tots plegats per saber-ho. Però amagar que han passat coses i que als protagonistes els caldrà conviure amb tot això, no és la millor de les maneres d'afrontar la temporada. Una temporada en què el Barça està viu a pertot i content d'haver guanyat i haver guanyat bé l'Atlético, però lluny del Madrid i sense saber si en les properes setmanes l'equip donarà la cara com diumenge o ens farà algun altre Anoeta.