Hi ha coses que són i seran impossibles d'eliminar, per exemple l'escampada de tòpics, parlats i escrits, que fan uns i altres en les prèvies dels partits. Les intencions i la disposició que manifestaven el tècnic i els jugadors de l'Espanyol era per pensar que, com a mínim, sortirien a la gespa del Bernabéu amb ganes de posar les coses difícils al Madrid. Però va ser tot el contrari. Com xaiets van deixar que els blancs, sense gaires exhibicions, encarrilessin ben aviat el partit per poder dormir a la palla tota la segona part. D'acord que aquesta mena de partits a casa dels grans no són els de comptar-hi per treure'n algun rendiment. Més aviat són dels de complir el tràmit i vigilar que no te'n facin un sac. El que és escandalós és que un club de la tradició del Madrid encara faci ús del que se'n diu clàusula de la por, aquella per la qual els jugadors cedits (és el cas de Lucas Álvarez) no poden jugar contra el club propietari si no hi ha una indemnització econòmica. Quina vergonya i quina prepotència més estúpida. Però que voleu que no passi amb tota aquesta fauna que corre pels despatxos dels clubs de futbol! Tampoc no crec que aquest dia els jugadors blanc-i-blaus arribessin cansats a Madrid per al partit de copa contra el València. A l'hora d'enllestir aquestes ratlles, el partit ha acabat. Tot i el bon resultat de l'anada, no hi tenia gaire fe, però han remuntat i, ben mirat, potser hauria estat millor fer un bon partit i quedar eliminat que continuar en la competició. La història recent ens diu que les grans campanyes de l'Espanyol en la copa, amb títols inclosos, s'han acabat transformant en finals de lliga d'infart si no el mateix any, el següent. Ara mateix, malgrat la victòria contra el València, el partit a casa contra el Celta és el que importa. Si es vol consolidar l'afició, no es pot fallar i no pot sortir al terreny de joc ni com el dia de l' Eibar ni com l'altre dia a la capital d'Espanya.