Opinió

El viatge de Martin Odegaard

Per bo que sigui, un noi de 16 anys necessita la tranquil·litat que el nou jugador del Madrid no ha tingut en l'últim mes

No he vist mai un partit sencer de Martin Odegaard i, per tant, no sóc l'indicat ni per descobrir-lo ni per acreditar-lo. Sí que he pogut invertir una estona navegant pel Youtube, buscant vídeos, d'aquells que seleccionen talls de jugades que subratllen virtuts i obvien defectes i s'hauria d'estar cec per no detectar en aquest adolescent un talent especial, una habilitat amb la pilota fora del que és normal en un noi de 16 anys que juga amb adults. Odegaard sembla un futbolista llaminer per definició, perquè ho porta a la sang, en els seus moviments. Això i el seu currículum –el jugador més jove que ha debutat en la lliga i en la selecció de Noruega, amb només 15 anys– han estat suficients perquè mig Europa hagi opositat a impressionar el noi amb un desplegament de recursos. En l'últim mes, el Bayern, el Barça, l'Arsenal, els dos equips de Manchester i el Real Madrid han tingut l'oportunitat de seduir la perla escandinava en un càsting diria que sense precedents, com a mínim amb l'altaveu mediàtic que ha tingut. Han acabat guanyant els blancs.

Seria interessant, però, saber què ha prevalgut en aquest intent d'impressionar Odegaard. Com se l'ha seduït? Ha pesat més la seva formació futbolística? O ha estat suficient amb un desplegament de luxes i comoditats? Ni per al noi ni per a la família no ha hagut de ser fàcil gestionar l'allau de gentileses i promeses de present que han rebut en les últimes setmanes. Tenen al davant una oportunitat que els canviarà la vida, irrebutjable, per molt que la lògica i l'experiència d'altres casos reclamin sang freda, tranquil·litat i no precipitar el creixement del futbolista. No cal conèixer Odegaard per concebre que no està en edat de donar rodes de premsa ni de ser presentat amb grans honors. Té un talent innat, però això només és el principi d'un llarg trajecte que ha de cremar, com tots els grans futbolistes. Tots. Martin Odegaard surt per primera vegada de Drammen, una ciutat petita, de 60.000 habitants, per aterrar a Madrid, que supera els tres milions. Deixa Noruega, amb un futbol de segona fila, per enrolar-se en el superprofessionalitzat Real Madrid. Li canvia la vida, i només té 16 anys.

El seu cas és similar al d'Alen Halilovic, un prodigi a Croàcia a qui el Barça intenta protegir, a qui intenta molelar amb paciència, sense accelerar els terminis més del que el talent del futbolista va reclamant. Odegaard, en canvi, aterra a Madrid exposat a tot. En lloc de refugiar-lo en la tranquil·litat que necessita, el club blanc aposta per exhibir-lo de la mateixa manera que ha fet el seu pare –exfutbolista, per cert–, les últimes setmanes. Qualsevol professional a qui s'interrogui dirà que el més important per al futbolista és disfrutar del futbol. I Odegaard està en edat de disfrutar-ne més que ningú, de no perdre la innocència de qui juga per passió. Veurem si els que l'envolten li permeten mantenir la flama encesa...

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)