Ho poden disfressar de la manera que vulguin i, encara que hagi passat una setmana, cal dir-ho clar perquè hi ha coses que cal deixar-les dites o escrites per evitar que quedin difuses: la manera com va jugar l'Atlético de Madrid en el partit de tornada de la copa contra el Barça va ser violenta. Ni dura, ni viril ni punyetes. Hi va haver entrades inadmissibles que l'àrbitre no va tenir el valor de tallar. Hi va haver accions que haurien de ser castigades pel comitè independentment del que posés l'acta arbitral, com l'acció en què Arda Turan, el magnífic jugador colchonero, va llançar la seva bota contra el jutge de línia en un gest d'impotència i de ràbia que és una mala imatge, però que és alguna cosa més pel que representa en la cultura de qui ho va fer. Però tenim un comitè de competició absolutament desacreditat i una cultura de no rearbitrar que caldria revisar perquè hi ha coses que no poden quedar impunes. I no té cap sentit que aquesta hi quedi.

Hem d'anar, però, al fons de la qüestió. Com pot ser que un insult a un àrbitre, sancionable evidentment, pugui costar molts més partits a un jugador que, per exemple, una doble agressió. Puc parlar de la de Cristiano Ronaldo a Còrdova o de qualsevol altra. Però no té sentit. Tornant al partit de copa i a l'Atlético, l'equip madrileny hauria d'haver quedat amb menys jugadors molts minuts abans, perquè hi va haver entrades que no eren de força, sinó fetes amb la voluntat manifesta d'anar a fer mal. I no només l'àrbitre no va saber tallar aquestes actituds violentes, sinó que els mitjans de comunicació espanyols han tendit a dissimular-ho perquè el perjudicat era el Barça. Cal dir que és inadmissible que això sigui així i que hi hagi gent disposada a no dir clarament que aquest futbol que alguns qualifiquen de dur, no és dur, sinó violent. I que s'assembla molt al que practicava el Simeone jugador, sempre al límit del reglament. Però una cosa és anar al límit i l'altra, transgredir-lo per norma. La manera com va acomiadar alguns dels seus jugadors del camp i la manera com Simeone els va justificar després no hauria de ser acceptable. La violència cal castigar-la i, al Manzanares, hi va haver violència.

L'escola de jugadors destralers és prou llarga en la història del futbol espanyol per recordar-la. A alguns els agrada el Simeone entrenador i no cal descartar que els agradaria que el seu equip jugués així, sobrepassant el límit. Ser admirador del futbol del Barça i desitjar tenir Simeone d'entrenador hauria d'estar prohibit, perquè una cosa és la intensitat i fins i tot la duresa i una altra de ben diferent és la mala fe. Anar a buscar el turmell o el genoll, entrar per darrere un jugador sense possibilitats de jugar la pilota, utilitzar els colzes, tot això està tipificat en el reglament. El que cal és aplicar-lo i tenir els nassos de fer-ho encara que hi hagi una afició que esbronqui (per cert, hi tornen a ser els del Frente Atlético, no?) o un entrenador disposat a fer el que calgui per acoquinar l'àrbitre. Hi ha camps de futbol a regional en que això li pot passar a algun àrbitre novell, però a primera i amb televisió, no. Facin el favor d'aplicar el reglament i de dir les coses clares. En algun partit els jugadors de l'Atlético són violents i això no és mai acceptable.