Els directors esportius

Hi ha equips que funcionen bé. Alguns ho fan per simple potència econòmica, només els cal fitxar bons jugadors, que siguin compatibles, i posar un entrenador que els sàpiga gestionar. D'altres, amb menys recursos, s'espavilen per confegir un bon equip que compleixi els objectius que s'han marcat. La majoria, mantenir-se a primera divisió, fer un bon paper i, si el desenvolupament del campionat ho permet, situar-se en una posició que els permeti competir a Europa. En aquest cas, podríem considerar els exemples del RCD Espanyol, el Vila-real CF, el València CF i el Sevilla FC. La motivació de tractar aquest tema ha estat l'evolució positiva de l'Espanyol, que a l'inici de la temporada no es veia tan clara. El mèrit, sens dubte, és del director esportiu, Òscar Perarnau, i de la directiva que li ha fet confiança. En primer lloc, va apostar per Sergio González, l'entrenador del B la temporada passada, que ha aconseguit cohesionar l'equip. Després, va pescar bons jugadors de clubs que havien baixat a segona divisió amb l'al·licient afegit, per a ells, de seguir a primera. El defensa Álvaro i el carriler Montañés van venir del Saragossa; Salva Sevilla, del Betis; un altre exjugador del Betis, J.A.Cañas, que estava al Swansea, també s'hi va afegir. Un fitxatge amb molta vista, Arbilla, que procedia del Rayo, i un jugador jove com Lucas Vázquez, cedit pel Madrid, s'han guanyat un lloc a l'equip. L'equatorià Caicedo, a qui l'entrenador coneixia molt bé, però que en vuit anys ha passat per vuit equips, dosificant-lo, està donant bons resultats. Confiar com a segon porter en Pau López ha estat un altre encert. Tot plegat i el fet d'haver mantingut els bons jugadors de la temporada passada, entre els quals destaquen el porter Casilla, els defenses Colotto i Héctor Moreno –a qui una lesió va impedir la seva possible sortida a l'estiu–, el mig Víctor Sánchez i els davanters Stuani i Sergio García, està donant els bons resultats presents.

Un altre cas és el del Vila-real. Un equip de primera que circumstancialment va baixar a segona i que, quan van trobar l'entrenador ideal per a ells, Marcelino, no ha parat d'encertar-la. El director esportiu i vicepresident del club, José Manuel Llaneza, ha sabut reunir els dos germans Dos Santos, amb molta classe, i recuperar un porter que havia estat promesa, Asenjo, que els dóna seguretat. Un central exespanyolista, cedit pel València, Víctor Ruiz, ha estat un reforç per a la defensa, i han incorporat Txerixev, cedit pel Madrid, i Vietto, del Racing de Avellaneda, que reforcen el seguit de bons jugadors que ja té com Mario, Musacchio, Trigueros, Bruno Soriano i el repescat del Mallorca Gerard Moreno.

Del València, en agitació pels nous patrons, en destacaria la murrieria. Traspassar algú quan tens una bona substitució a mà és intel·ligent. Canviar Mathieu (31) per Otamendi (26) els va permetre fer un bon negoci. André Gomes, del Benfica; Mustafi, del Sampdoria, i Negredo, del Manchester City, s'han incorporat aquesta temporada. Sumar-los al porter Alves i als excel·lents Feghouli, Parejo, Alcácer i Piatti, ha fet que el tàndem Rufete, director esportiu, i Nuno, entrenador, el situïn en les primeres posicions.

Podem parlar també del Sevilla. El llegendari Ramón Rodríguez, Monchi, mestre a comprar barat i vendre car, segueix encertant-la. Ha fitxat un entrenador que els dóna caràcter i ha aconseguit el traspàs de Denis Suárez, procedent del Barça, i les cessions de Deulofeu (Barça), Iago Aspas (Liverpool), Banega (València), Kolo (Niça), Aleix Vidal (Almeria) i Tremoulinas (Kíev). A més, va traspassar setze jugadors, els més sonats Rakitic al Barça i Alberto Moreno, un bon lateral, al Liverpool.

Al Barça, de la feina del cessat Zubizarreta, tenim l'encert dels dos entrenadors que ell va proposar, Vilanova i Luis Enrique, i la incorporació, aquesta temporada, de Luis Suárez, Ter Stegen, Claudio Bravo, Mathieu i Rafinha. Veurem què fa ara la direcció esportiva provisional, esperarem, fins a les properes eleccions. No sembla que, amb urgència, al Barça li falti cap cosa. En tot cas, resoldre, si es produeix, la baixa d'Alves.

Mourinho va dir que confegir un bon equip és com fer una truita. Cal triar bé els ous i, després, saber lligar-los. Pel que veiem, fora dels casos citats, no a tot arreu hi ha bons cuiners.