L'alegria futbolística sembla que ha tornat a can Barça. De problemes n'hi ha, i diversos, tant si ens remetem a la branca judicial com si parlem dels drets televisius, però ja se sap que si la pilota entra, totes les altres coses queden en segon terme. Contra el Llevant hi va haver un carrusel de joc i de gols. En van entrar cinc, però podrien haver estat molts més perquè, d'ocasions, n'hi va haver. El joc va ser vistós i, com que era diumenge de carnaval, no hi va faltar la fantasia. Luis Suárez, que havia entrat en les rotacions i no va ser titular, va fer un gol d'aquells que li han de treure les cabòries del cap. Potser no ha marcat els gols que d'ell s'esperava, però ningú li pot qüestionar l'esforç i la lluita que ha posat en cada un dels minuts que ha tingut i la feina que ha aportat a l'equip. Si, a més, afegim que contra els granota Neymar va tenir una lluïda actuació i Messi va marcar un trio de gols, i ja està a dos dels que ha marcat en la lliga Cristiano Ronaldo, doncs ja poden suposar el perquè de l'alegria de què els parlava.

No hi ha cap intenció de posar aigua al vi, que es diu. Però cal recordar que encara que l'etern rival passi hores baixes i Cristiano no marqui, el Madrid encara guanya i és líder. El Barça ha capgirat l'estat d'ànim en què va entrar després d'Anoeta i encadena onze partits guanyant, rècord de l'època Guardiola. Però tot això no serveix de res. Cal guanyar dissabte contra el Màlaga, i ja espera l'eliminatòria contra el Manchester City, que serà de tot menys fàcil. Per tant, es pot estar satisfet amb la feina feta i amb la recuperació de la moral, però cal saber que no hi ha res fet i que de vegades jugar bé no és sinònim de victòria, encara que al Barça per guanyar li cal jugar bé. Luis Enrique, que va celebrar d'una manera molt especial el gol de Suárez de xilena, ja no sembla tan encaparrat com després de perdre a Sant Sebastià, però per dins deu saber que gestionar un equip com el Barça no és fàcil. Ja ningú parla de si es va discutir o no amb Messi, que ja se sap i tothom ha confirmat que sí, que ho va fer. Però de moment totes li ponen i ha tornat a fer rotacions d'una manera molt evident. Molt, però que de moment no afecten ni Messi ni Neymar. I és lògic que sigui així perquè ha de tenir els jugadors motivats i preparats. Tots.

Per això és important veure com Bartra continua al nivell de sempre, o sigui excel·lent. La seva actuació va ser impecable i, a més, es va transformar en assistent en un dels tres gols de Messi per la pressió que va saber fer i la passada adequada que va donar a l'argentí. Piqué, Mascherano i Mathieu estan a un bon nivell, però no ens oblidem de Bartra i el paper que té encomanat. També Montoya va estar al nivell de sempre. Complidor, que enamora a uns i mai agradarà d'altres. Rafinha ja no és una promesa. L'entrenador el té molt present i ofereix coses que l'equip, a estones, necessita. Llàstima que no es tingui la mateixa confiança en Sergi Roberto, a qui falten minuts i confiança. Tots aquests jugadors seran bàsics, perquè ara arriben aquells partits clau, però no decisius. Guanyar-los no és sinònim de títols, però perdre'ls sí que t'aparta de la possibilitat de conquerir-los. I el Barça sempre ha de mirar de guanyar-ho tot.