Una de les grans imatges esportives del cap de setmana passat es va produir a la ciutat esportiva de Blanes, en la final de la copa d'hoquei sobre patins. El CP Vic va derrotar el FC Barcelona en la final i el capità de l'equip osonenc, Josep Maria, Titi, Roca, va recollir la copa de mans de l'alcalde de Blanes, Josep Marigó, i en presència del president de la Federació Espanyola de Patinatge, Carmelo Paniagua, i del secretari general de l'esport de la Generalitat, Ivan Tibau. Tot normal fins aquí. És el que marca el protocol d'una competició que s'anomena copa del Rei, igual que passa amb la resta d'esports d'equip, encara que mai cap representant de la casa reial espanyola hi aparegui. Ni falta que fa que apareguin, podríem afegir.

El que va fer diferent l'entrega del trofeu de Blanes respecte a altres edicions és que Titi Roca es va plantar davant les autoritats amb una estelada a les espatlles i va recollir la copa d'aquesta manera. Va ser un moment, però suficient perquè els fotògrafs l'immortalitzessin amb imatges com la de Rubén Garcia, de l'agència ICONNA, que va ser la portada d'aquest diari en l'edició de dilluns. Va ser un instant, perquè l'estelada li va caure de les espatlles en el moment d'agafar la copa –la propera vegada, Titi, agafa una estelada que tingui unes bones betes, i la lligues ben lligada–, però suficient per omplir d'orgull a uns i d'indignació a d'altres. Un gest, el del capità del Vic, conseqüent amb la filosofia del club, que té un acord amb l'ANC i llueix l'estelada a l'uniforme.

Des de les Espanyes han qualificat el gest de Roca de burla i menyspreu, i els diuen que si no els agrada una competició que porta el nom del cap de l'Estat espanyol, que no la juguin.

Anem a pams. La copa d'hoquei sobre patins, com d'altres, es juga per classificació al final de la primera volta de la lliga. Si no estàs entre els vuit millors no la jugues –o set, depenent de qui l'organitza–. Si un equip d'hoquei no vol jugar la copa, ho té fàcil: no estar entre els vuit millors. Això, però, limitaria les seves possibilitats en la lliga i no ho farà ningú. O sigui, tots els que poden juguen la copa, que, a més, és un títol que està a l'abast de molts més equips que el de la lliga. En els últims vint anys, set equips han guanyat la copa i quatre, la lliga.

I si un equip no vol jugar la copa, tot i haver-s'hi classificat? Doncs que ho preguntin a la UE Santboiana, que va renunciar a jugar la copa de rugbi –motius de planificació esportiva, res de política– i va rebre la sanció de no poder jugar la propera edició. Sanció que va ser aixecada posteriorment, per defectes de forma, pel comitè d'apel·lació.

La història de sempre. Si no t'agrada, no juguis, però si no jugues, et sanciono. Jutge i part. Llei i trampa. Sempre tenen les de guanyar. No ens volen com som, però tampoc no ens deixen anar.