Un cap de setmana fantàstic per al Barça. No podia començar millor amb la derrota del Madrid a San Mamés, incapaç de remuntar un golàs d'Aduriz, tot i que va dominar de manera insistent moltes fases de partit. Cristiano Ronaldo, en la seva pitjor versió, no es va carregar l'equip a les espatlles i les crítiques són ara totes per a Carlo Ancelotti, el bon entrenador italià, a qui fa poques setmanes només li faltava que el pugessin als altars. Diuen ara que Florentino l'ha assenyalat amb el dit. Cosa habitual per treure's les puces del damunt, perquè ja se sap que a Florentino només el trobes en les coses bones i que en les dolentes ja té gent que li atura les patacades.

I, és clar, l'empat de l'Atlético amb el València, en un partit intents i de molt poc futbol. Res de nou, d'altra banda. L'Atlético està perdent punts importants, però que ningú el doni per mort, perquè els de davant han demostrat la seva capacitat per perdre punts que en altres circumstàncies haurien assegurat. L'any passat l'Atlético de Madrid ho va fer molt bé, però
va guanyar la lliga pels error del Madrid i el Barça, no ho oblidem.

I és clar, perquè la felicitat fos completa faltava la victòria del Barça. Va arribar, amb golejada inclosa, en un partit matinal d'aquells que fan afició o, més ben dit, que aconsegueixen que l'afició vagi al camp. Sis gols, amb hat-trick de Messi, que ja ha atrapat en la lliga el malcarat de Cristiano Ronaldo. Per tant, una victòria que dóna el lideratge de nou al Barça i que fa que la culerada estigui satisfeta.

No és moment, ja ho sé, de diluir aquesta sensació de feina ben feta. El Barça té ara un partit molt important a Eibar (que ningú el doni per guanyat abans de disputar-lo), i un de transcendental contra el Manchester City, ben encarrilat per la victòria de l'anada, però que no es va acabar de tancar com tocava després d'una gran primera part. O sigui que el Barça encara no és en els quarts de la Champions i s'ho haurà de treballar. I, és clar, després arriba el clàssic al Camp Nou, i aquí sí que la victòria és decisiva per ampliar l'avantatge i afrontar així molt més tranquil·lament la fase decisiva de la lliga. Escrivia que no cal pensar ara en ensopegades, però no fa gaire el Barça va perdre contra el Màlaga a casa un partit que mai hauria d'haver perdut. I que l'equip quan rutlla és molt difícil de frenar per la capacitat golejadora que té. Però, compte, guanyar bé no sempre vol dir jugar bé. I el Barça juga diferent i això li pot complicar la vida contra algun rival.

Per tant, arriba l'hora aquella en què encara no es guanyen competicions, però sí que es poden perdre. La copa s'ha de jugar i serà a cara o creu, però el Barça jugant bé és superior a l'Ahtletic de Bilbao. Arriba la part més dura de la temporada i és clau la unitat que sembla que hi torna a haver al vestidor. Sembla que més que bona entesa hi ha un pacte implícit de no fer-se mal, i això significa també una bona gestió del vestidor. Controlar el del Barça ha de ser molt complicat, però requereix una certa mà esquerra de l'entrenador que no sempre s'ha vist. Si vol ser malcarat amb els periodistes, endavant, però que conservi la pau al vestidor.