A la xarxa circula un correu on s'explica la trajectòria dels pares de Messi després que, sent aquest nen, els diguessin que si no prenia una determinada medecina no passaria d'1,19 d'alçada. El nen jugava de meravella a futbol i els pares, treballadors humils, tenien l'esperança de poder fer entrar el nano a les divisions inferiors d'algun dels clubs més importants de l'Argentina i poder donar-li aquesta medicina, via injecció diària, que tenia un cost molt elevat. Un nen que, tot sigui dit, era molt introvertit, no autista com erròniament afirma el correu. La proposta era molt arriscada, hi havia i hi ha milers de nens que necessiten suport i cap club argentí tenia la capacitat econòmica per fer-hi front i alhora saber que l'ajut a un nen a ser bon jugador equival a èxit. Ni de bon tros. Dels milers de nens que juguen a futbol, un de tant en tant és jugador de nivell. Els pares, constants amb la idea i l'estima vers el seu fill, van venir a Barcelona. Aquí va néixer la història de Minguella, Rexach, el contracte signat pel Barça en un tovalló i un ajut mèdic que va fer miracles. Va arribar a 1,69. Uns cinquanta cm més. Avui ningú s'estranya que els culers l'adorin, que Messi mostri un esperit competitiu insaciable, que tothom el vulgui per damunt de tots els diners del món.

Joan Pujol Salvador, professional d'enginyeria i informàtica, ha comparat i demostrat com el nano de Rosario ha superat en totes les varietats els records de Di Stéfano, Platini, Alcántara, Müller, Zarra, César, Figo i Raúl. Tots hem crescut amb ell mig metre en l'autoestima. Havent fet un brindis al sol amb Messi, darrere hi ha els valors, l'ajut i les injeccions que ell rebia i els culers pagàvem. Ell en l'esforç més dur i constant, ara és menys introvertit, dins del seu cor guarda l'amor al Barça. Per una vegada la bondat, fer el bé, ha tingut premi, el miracle de Messi és un miracle per a tot el món del futbol via Barça. I això mai ho podrà vendre ningú.