Opinió

Homes que es beneficien d'homes

Contraposar el messiànic Ruz i el nuñisme de Bartomeu em provoca esgotament

Estic extenuat d'aquell aforisme de Pla segons el qual els espanyols d'esquerres s'assemblen als de dretes, de l'ús sobrer d'adjectius com kafkià i dantesc, de la redundància simètrica d'una crisi econòmica que també ho és de valors, i sobretot, em deixa exhaust que un tertulià exposi les causes del descrèdit de la política. Vull evadir-me d'aquesta fatiga i fumar-me la meva època sota l'olivera centenària on els meus avis es van separar per primera vegada. I és que tot i que he d'admetre que de petit em robaven l'entrepà i les dones sempre m'han enganyat amb homes més coordinats que jo, tinc una certa perícia a l'hora d'interpretar la realitat. Per exemple, puc intuir que els Pujol han fet alguna maniobra econòmica a destemps, encara que sigui per gastar-se'ls en productes catalans que donen feina a persones que viuen i treballen a Catalunya, i que per tant, s'acabin valorant a si mateixos com els creadors de la New Deal catalana. Sé què penses. Estàs sorprès. Ja m'ho diu ufanosa ma mare quan m'acarona la barba “Ets molt astut, fill meu.” Per això el punt àlgid del meu esgotament vital ha arribat amb la contraposició entre el messianisme de Ruz i el nuñisme de Bartomeu. El primer juga a ser Robin Hood, un heroi amb ganes de dominar la foscor que empaita l'únic club devot a fer tentines al llindar de la llei, i el segon és un president vàlid a l'hora de marcar un perfil singular que el desenganxa del seu antecessor, però que ha caigut en l'error d'anar al vessant passional per no prendre responsabilitats sobre un fet que mai van acabar d'explicar perquè no deuria ser tan fàcil d'entendre. De tota manera, no li retrec res, la seva reacció és molt humana, jo una vegada vaig fotre la xicota a un amic meu i de tant justificar-me vaig acabar pensant que era un acte en favor de les llibertats individuals. En definitiva, tot plegat es tracta de no caure en aquest joc en què has de prendre bàndol per evitar ser un traïdor de la causa, perquè, si no, t'acabes sotmetent a un ego que maniobra les passions de la massa pel seu propi benefici. Corrupció emocional. Populisme pragmàtic. Extenuació homicida.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)