Per un cop a la vida el sorteig de Champions ha estat bastant generós amb el Barça i cruel amb el Real Madrid. No ho dic perquè el PSG sigui un rival fàcil, sinó perquè jugar sense Ibra ni Verratti, i amb Lucas Moura agafant la forma després d'una lesió, és sens dubte el millor escenari per als barcelonistes, analitzant el partit d'anada a París. M'agraden els equips que intenten plantar cara al Barça. L'intercanvi de cops amb Messi, Neymar i Suárez acostuma a beneficiar els culers. Algú dirà que els darrers enfrontaments contra els parisencs han estat molt igualats. Encara tenim recent el gol in extremis de Pedro que va permetre la classificació blaugrana pel valor doble dels gols a camp contrari, i també el 3-2 del partit d'anada de la lligueta. En cap dels casos esmentats el Barça estava en l'estat de gràcia que es presenta ara, ni competia com competeix ara. Em deia l'altre dia Julio Alberto a El Punt Avui Televisió que els jugadors dels clubs grans sempre volen jugar contra equips poderosos. M'explicava que és fàcil relaxar-se si el rival és, a priori, senzill. I em va convèncer.

Tot i això, jo no volia ni el Madrid ni l'Atlético de Madrid. Afortunadament es mataran entre ells. Al Real Madrid no el desitjava perquè el Barça hi tenia molt més a perdre que a guanyar. És el mateix que passa aquesta nit. Si el Barça guanya entra dins la lògica. Juguen al Camp Nou i els blaugrana estan en molt millor forma que els blancs. Però els catalans si perden ressusciten un cop més el cadàver blanc. Com diu sempre el meu bon amic Víctor Lozano, el Madrid és un vampir, i fins que no li claves l'estaca al fons no el pots donar per mort. A l'Atlético tampoc el volia perquè ja ens va eliminar l'any passat i, tot i que aquesta temporada ja els hem guanyat tres cops juguen sempre al límit del reglament. Per competir amb l'Atleti has de jugar molt intens i això acaba arrossegant sancions. Ja veureu com el Madrid acaba amb jugadors importants sancionats si supera l'eliminatòria, que espero que no passi.