Opinió

Quan els fets topen amb els objectius

L'Espanyol està situat, ara mateix, on li correspon per la lògica de la plantilla

L'Espanyol afronta la recta final de la lliga en la dotzena posició, a nou punts dels descens i a deu del setè lloc, l'últim que dóna dret a anar a Europa. Els somnis més calents de l'afició blanc-i-blava depenen de jugar una competició continental. Ara mateix, aquesta possibilitat sembla una utopia, un impossible intangible. Fa molts anys que s'intenta aspirar a alguna cosa, a signar una temporada que trenqui la lògica de la permanència i en què es lluiti per estar entre els millors. De nou, aquest any tampoc serà el de l'èxit en majúscules. Els blanc-i-blaus estan situats, ara mateix on els correspon per la lògica de la plantilla. És a dir, en la forquilla que va de la vuitena a la dotzena plaça. No hi ha més. Anar més enllà és només un miracle, una il·lusió que serveix per omplir diaris amb somnis impossibles. Enguany, però, el soci pot estar content perquè ha viscut el pessigolleig de la copa. Aquest Espanyol ha demostrat orgull i professionalitat eliminant el València i el Sevilla en el torneig del KO. Ara mateix, el trajecte vital de l'Espanyol és amarrar la salvació amb tranquil·litat i pulcritud i, amb una mica de sort, aspirar a fer un saltironet de qualitat. Enguany ho està aconseguint el Màlaga, un equip que viu del seu planter després de la desinversió del seu xeic de capçalera. L'Espanyol està buscant el seu camí a còpia de molt d'esforç i d'imaginació, a cost zero i apostant pel planter. Un full de ruta que no casa amb el futbol modern, que demanda èpica, desitja emocions fortes i aspira a tocar la glòria en forma de títols. Els sotracs emocionals dels últims temps a l'Espanyol han anat de bracet de la permanència. Salvacions al límit que han fet esbufegar més d'un. És la taquicàrdia, la benzina dels equips modestos. L'Espanyol està treballant la seva identitat i ara el que més em preocupa és que es continuï caminant en la mateixa direcció. Faria bé la directiva de renovar el director esportiu, Òscar Perarnau, i el tècnic, Sergio González. El primer, per la trajectòria dels dos últims anys i el segon, per la seva notable estrena en una banqueta d'elit.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)