La discussió amb companys de feina i també de tertúlia l'he tingut moltes vegades. N'hi ha que pensen que veig massa fantasmes de vegades en relació amb actuacions que tenen el Barça com a protagonista i que a voltes en faig un gra massa intuint conspiracions amagades. Potser sí, que alguna vegada això passa, però quan es ve de l'època en què el Barça no va guanyar cap lliga durant catorze anys, quan es recorda nítidament el cas Guruceta i quan es llegeixen articles i llibres que expliquen molt bé com va anar el cas Di Stefano es fa molt difícil no pensar que en la forma tot ha canviat molt, però que en el fons tot continua força igual encara que no hi hagi cap fresco general procedente de Galicia governant l'Estat i que amb càmeres de televisió en cada camp sigui més complicat que passin aquelles coses que Rexach sempre explica que els passaven als camps espanyols. O sigui que sí, que hi ha hagut un canvi lampedusià, però que en el fons tot continua igual i que el Barça és vist des dels poders de l'Estat d'una manera no gaire diferent de com el veia el dictador Primo de Rivera, el que va tancar el Camp Nou perquè es va xiular l'himne espanyol del moment.

Parlo de la desproporcionada petició fiscal per al president del Barça, l'expresident Sandro Rosell i de la multa a l'entitat. No entraré a valorar el cas Neymar i si efectivament hi va haver intent d'engany per part del club o senzillament el que hi va haver són criteris comptables diferents entre el club i els seus assessors i la hisenda espanyola. No hi entraré perquè de casos així n'hi ha una pila cada dia que solen acabar amb una multa més o menys pactada. Però, a veure, demanar presó amb la voluntat que ingressin, a dues persones per aquest tema es podrà defensar tant com es vulgui des d'una perspectiva judicial, però no entra al cervell de la gent normal. Amb la quantitat de martingales que ha patit el futbol espanyol, sembla ben bé que es vol escarmentar un club. I quin millor que el Barça. Doncs mirin, això deu ser legal, però no és legítim i sí, una vegada més, penso que la llarga mà de l'Estat, dels instruments coercitius que té l'Estat, s'ha fixat en el Barça com a entitat per aconseguir allò que de moment els costa als camps.

Passaran dies i setmanes i veurem com el nou jutge que substitueixi Ruz afronta el cas. I veurem també els moviments del fiscal. I és clar, el paper dels advocats defensors. De tot això, ja se'n parlarà, i al final algú hi haurà de posar una mica de seny, però de moment hi ha una petició per posar a la presó un president i un expresident del Barça. Dos anys i tres mesos per a Josep Maria Bartomeu i set anys per a Sandro Rosell. Perdonin, ja em poden criticar tant com vulguin, però aquesta petició és desproporcionada, una ximpleria, i tindrà tants arguments jurídics com vulguin al darrere, però se'ls veu el llautó. És una persecució indignant, a la qual cal estar amatent. Que l'equip faci la seva feina al camp i que el club arregli allò que no s'ha fet bé, però demanar presó pel fitxatge de Neymar després de saber com funcionen alguns que vesteixen de blanc és indignant.