Brots de primavera

Amb la perplexitat de veure com el Barça no juga amb els seus colors en partits en què no hi ha confusió possible, veiem com la distracció de les seleccions, com va dir Mathieu després del partit, ha fet baixar la dinàmica, tot i que el resultat final era previsible. A més, en el preludi dels dies sants, diversos esdeveniments ens han alegrat el cor. En primer lloc, la magnífica actuació d'Albert Deulofeu amb la selecció sub-21, en especial en el partit contra Bielorússia, en què a part de marcar un gol esplèndid, va fer les assistències definitives en els altres tres. Deulofeu va rendir de l'única manera que ho pot fer: amb la confiança total, en aquest cas, del seleccionador. El va fer capità i li va atorgar el lideratge atacant de l'equip. Va jugar com ja li havíem vist altres vegades: en cada pilota hi ha l'intent de fer gol o bé de generar una oportunitat immediata per aconseguir-lo. I un jugador així ha de ser indiscutible al seu equip, cosa que, si torna al Barça, només podria aconseguir amb un entrenador que confiï en ell. La cessió al Sevilla no ha estat una bona decisió. No és titular perquè Emery creu més en Bacca, Gameiro i Aspas, i pretén que Deulofeu també lluiti, defensi i es converteixi en un altre tipus de jugador. El mateix, en un altre estil, li ha passat a Tello, triomfador amb la sub-21 i el Porto gràcies al mateix preparador, Julen Lopetegui. Tello no hauria aportat el ressò mediàtic de qui van preferir, Neymar, però a l'hora de parlar d'efectivitat i de crear ocasions de gol, tal com juga el Barça, aquesta temporada no hi hauria hagut gran diferència. L'altra bona notícia és la consolidació de Gombau al Barça B. Després dels primers partits, en què se'l veia encarcarat i matusser, ha anat agafant confiança i flexibilitat, fent driblatges increïbles fins a culminar un gol antològic, el que va marcar d'esperó, amb efecte, contra l'Alcorcón. Esperem que amb el seu ajut i amb més creativitat al mig del camp, el filial pugui salvar la papereta i fer que els seus homes de punta, Munir i Sandro, puguin exhibir les seves qualitats. Per cert, que en la sub-21, amb tota naturalitat i molta classe, Munir va fer un gol...a passada de Deulofeu.