El futbol és esport, passió, èpica. I és sobre aquesta base que es pot dir que guanyar partits com el que diumenge va guanyar el Barça a Balaídos enforteix l'equip. Sense deixar de ser cert, no deixa de ser una manera d'expressar amb un eufemisme el convenciment que si havent jugat d'una manera tan desastrosa no s'ha perdut i, a més, s'ha sortit victoriós, vol dir que es té el sant de cara i que, amb quatre punts d'avantatge respecte al principal rival en la lliga es pot guanyar el títol si es continuen guanyant els partits. Que l'equip s'imposi amb solvència no necessàriament l'ha d'afeblir.

El Barça va tornar diumenge de Vigo amb un magnífic resultat. De fet, només va tornar amb el resultat. La resta, millor oblidar-la i començar a preparar els enfrontaments contra l'Almeria, demà, i el Sevilla, dissabte, que, com el de diumenge contra el Celta (un bon equip), són d'aquells que, com diu el tòpic, no fan guanyar lligues però te les poden fer perdre.

Més enllà del que hagi suposat per a la cohesió del grup, el triomf d'abans-d'ahir ha servit per recordar al Real Madrid que quan acabin de fer anar la calculadora per veure amb quants gols d'avantatge serà Pichichi Cristiano i en quants partits més marcaran nou gols (com el Granada n'hi ha pocs) es posin a comptar, i això ho poden fer amb els dits, que si al final no han sumat quatre punts més que el Barça ja han begut oli.