Getafe i Còrdova. L'escull del Getafe ja s'ha superat, però queda el Còrdova abans de pensar en la Champions, en el Bayern i en Pep Guardiola. La filosofia del partit a partit funciona i ha de continuar funcionant perquè el Barça ha arribat al punt culminant de la temporada on havia de ser: amb possibilitats de poder guanyar la lliga, la copa i la Champions. Hi ha gent que no dóna importància a aquest fet i que només suma títols. Els títols són importants i necessaris, però és de club gran mantenir una regularitat i arribar any rere any a les semifinals de la Champions o a la final de la copa. I amb oportunitat clara de guanyar la lliga. Això també fa gran el club. Però ara toca competir fins al final i al Barça no li serà fàcil perquè els rivals que té són de primera. La copa és un partit a cara o creu, en el quan una circumstància extraordinària pot decantar el resultat. Però el Barça és superior a l'Ahtletic, encara que per als bascos aquesta és l'única oportunitat de guanyar un títol i sortiran com sempre a totes. La lliga no serà fàcil, però el Barça s'ha de mentalitzar que queden quatre partits i que només serveixen quatre victòries. I en la Champions, ai la Champions! Si vol ser el millor d'Europa, has de guanyar els millors. I ens han tocat en la semifinal. Però en aquest sentit trobo encertada l'anàlisi de Luis Enrique (i reconec que és de les poques vegades) en el sentit que el que té un problema és l'equip al qual toca el Barça. És evident que serà una eliminatòria complicada, no pels antecedents de l'any de Tito, que tots sabem com hi va arribar l'equip, sinó pel fet que a la banqueta contrària hi haurà un símbol del barcelonisme. Ho reconec, em vaig fer guardiolista com un lligam natural que em portava al cruyffisme, passant per Rijkaard. Però ara Guardiola és l'entrenador de l'equip rival i el que se li ha de tenir és respecte i admiració. Admiració pel tot el que va fer al Barça i que espero que algun dia torni a fer, encara que no sigui com a entrenador. I respecte perquè ha bastit un equip fortíssim, amb baixes molt i molt destacades, però que continua sent temible.

Serà una eliminatòria apassionant, que desgastarà els dos equips, i espero que això no ho aprofiti el que guanyi l'altra eliminatòria. Però hi ha coses que em preocupen perquè, al marge de si agrada o no com juga ara l'equip, serà inevitable que passin. D'una banda, hi haurà els que aprofitaran la tornada de Guardiola per deixar anar i carregar contra l'actual directiva i el seu president, circumstància que el barcelonisme no s'hauria de permetre perquè una cosa són les eleccions que vindran i l'altra donar suport a l'equip. I d'una altra, hi haurà els que aprofitaran per llançar, encara que sigui entre elogis, la merda contra Guardiola que es van haver de menjar quan aquest va començar aquí la seva exitosa (i curta) carrera com a entrenador. Els dos Barça un davant de l'altre, la vella retòrica de l'enfrontament, l'ADN de la divisió contra la qual tant va lluitar Pep Guardiola per acabar sent-ne víctima i de la qual va fugir, com bé va dir: “Abans no prenguem mal.” Ho aprofitaran quan el que haurien de fer és donar suport al Barça en un enfrontament que serà de primera categoria i en el qual es veurà, esperem-ho, futbol de gran nivell. I que tant de bo guanyi el Barça!