L'inconformisme mal entès

L'entorn blanc-i-blau té una capacitat hiperbòlica per transformar una bona notícia –lluitar per Europa– en una disputa caïnita. I ara per què el tècnic no parla del setè lloc? Per què toca el dos el patrocinador del naming right? Quant es deu a Hisenda? Qui vendrem aquest estiu? Per no parlar de la davallada de socis; la guerra sempiterna de banderes a les graderies o els últims insults del dia del derbi. Sempre hi ha una bona excusa per queixar-se i no disfrutar del present. Per moments els socis i aficionats de l'Espanyol semblen aquells octogenaris que es reuneixen a la plaça del poble per recopilar el seu historial de malalties sense fi quan tenen companys de lleva que ja estan enterrats. L'inconformisme és una bona actitud per afrontar la vida, una manera de superar les dificultats i no acomodar-se, però si agafa tics malaltissos i es qüestiona tot s'acaba perdent la perspectiva real de les coses i tot ens sembla una merda.