Si no hi ha un daltabaix de dimensions colossals avui a la nit a Munic, el Barça certificarà la seva classificació per a la final de la Champions que es jugarà el dia 6 de juny a Berlín. El discurs prudent de Luis Enrique i els seus jugadors és lògic, perquè un excés d'eufòria podria ser un error imperdonable. I encara més quan el rival és el Bayern de Munic de Pep Guardiola, un equip farcit d'excel·lents jugadors, i molt ben dirigits des de la banqueta, que fins a l'últim instant buscaran la gesta. Ara bé, aixecar l'eliminatòria seria gairebé un miracle i si fos així tindria molt més sentit afirmar que l'hauria perdut el Barça que no pas que l'hauria guanyat el Bayern. Un escenari, però, que ara mateix pocs barcelonistes preveuen, pel gran avantatge de l'anada i perquè l'estat de forma del conjunt blaugrana és sublim.

De fet, l'afició del Barça de ben segur que ja ha dirigit bona part dels seus pensaments cap al partit que el Real Madrid ha de jugar demà contra el Juventus al Santiago Bernabéu. El conjunt italià parteix amb un lleuger avantatge de l'anada (2-1), però els blancs al seu estadi són un rival molt complicat. És veritat que en defensa no són del tot fiables i que solen encaixar gols, però en atac, si estan fins, poden acabar golejant qualsevol rival. Sense el més mínim ànim de menysprear el Juventus, segueixo veient el Madrid favorit per situar-se en la final de Berlín. Tant de bo m'equivoqui, però tot indica que aquesta temporada el Barça i el seu etern rival es trobaran en la gran cita. Tard o d'hora havia de passar perquè són, sens dubte, dos dels millors equips d'Europa i del món i tenen a les seves files grandíssims futbolistes amb Messi i Cristiano Ronaldo com a abanderats.

Considero que si aquest dia ha d'arribar, ara és el millor moment. Perquè poques vegades al llarg de la seva història el Barça podrà tenir un jugador com Leo Messi, el millor del món i el més decisiu. I amb companys a l'atac com Neymar i Luis Suárez, dos escollits més, i que aquesta temporada presenten uns registres espectaculars. I amb la resta de la columna vertebral que conformen futbolistes com Busquets, Iniesta, Mascherano, Alves i Piqué. Jugadors que ja van privar el Madrid de jugar la final del 2011 i que si ja són històrics per tot el que han aconseguit passarien a ser mites inesborrables de la història si s'imposen als d'Ancelotti en una final de la màxima competició europea.

Això sí, que vagin preparant els desfibril·ladors a l'Olympiastadion de Berlín perquè el partit serà d'autèntic infart. Per la transcendència que suposa qualsevol clàssic –i encara més en la Champions– i perquè el conjunt blanc és d'aquells equips que no es rendeix mai i que fins a l'últim minut et fa estar amb l'ai al cor. Dissabte passat contra el València en vam tenir un clar exemple. Preparem-nos per patir, llevat que el Juventus acabi donant una gran alegria.