Goig culer. El Barcelona està a tres partits de la glòria, la qual cosa situa l'equip a les portes de la llegenda. El sorprenent rendiment dels de Luis Enrique en el segon tram de la temporada just després de la tempesta de principi d'any ha animat el barcelonisme fins a creure en el triplet. Cal felicitar els futbolistes i el cos tècnic perquè la seva reacció després de la crisi és extraordinàriament destacable.

Lamentablement, però, el club no camina al ritme de Messi, Neymar, Suárez i companyia. El soci pot estar ben orgullós del que veu a la gespa, però, en canvi, es fa difícil d'explicar el seu sentiment davant d'actuacions com la que Josep Maria Bartomeu i la seva junta van tenir en el darrer partit a l'estadi, el Barça-Real Sociedad que va acabar amb victòria local per 2 a 0.

El desembre passat, la junta va decidir batejar el 2015 com l'Any Suñol, en memòria de qui va ser president del club els anys 1935 i el 1936, Josep Suñol i Garriga, alhora diputat republicà assassinat ara farà vuitanta anys a la serra de Guadarrama per les tropes franquistes al començament de la Guerra Civil espanyola. Un 10 per la decisió de la junta de Bartomeu. El calendari d'aquest Any Suñol preveia un acte de bateig de la llotja presidencial del Camp Nou, ara amb el nom de llotja President Suñol. El dia escollit, dissabte passat. I així va ser.

Un apunt previ: les maleïdes eleccions. De la puresa d'aquella decisió a l'execució de la idea s'hi ha interposat la convocatòria d'uns comicis que han distret el president del Barça, ara convertit en home anunci de la seva candidatura. Actes a totes hores i a tot arreu amb una nul·la aplicació del fair play que ell mateix va demanar als seus competidors. I aquest frenesí en el seguiment del full de ruta per guanyar (com sigui) les eleccions el porta sovint a perdre el món de vista. Com dissabte amb la Fundació Sunyol.

L'acte es va produir, amb molts convidats il·lustres i amb els representants de la Fundació Suñol, la gerent Margarida Ruiz i l'artista i pintor Joan Pere Viladecans, que abans dels parlaments va cedir al Barça un quadre (Eina, 1973) que a partir d'ara presidirà la llotja blaugrana. Van parlar el vicepresident Carles Vilarrubí; la presidenta del Parlament, Núria de Gispert; la mateixa gerent de la Fundació Suñol i, és clar, Josep Maria Bartomeu. Fotos a dojo. Comunicat de premsa. Feina feta. Adéu-siau i moltes gràcies. I, a continuació, una hostessa va acompanyar els representants de la Fundació Suñol als seus seient. A la llotja, és clar. Doncs no. Sorpresa inesperada: a la segona filera arran de gespa tocant al gol nord. Carai. Una vegada més, utilització del club i de la gent per a la promoció de la candidatura Bartomeu.

L'equip busca el triplet i la seva directiva, la butaca eterna. El soci barcelonista està content i no té ganes de pensar en res més que no sigui aixecar els tres trofeus, però en el nom del Barcelona no es pot actuar de qualsevol manera. No val tot. El de Bartomeu serà o no el del triplet, però cal que tingui ànima perquè sense ànima el club perd el seu cognom, allò tan valuós del Més que un club. I sense ànima, el Barça és molt menys Barça.