un dels factors que poden fer decantar la balança perquè el Barça aixequi aquesta nit a Berlín la seva cinquena copa d'Europa és que la plantilla i el cos tècnic s'ho prengui com si fos la primera final. De fet, per a Luis Enrique i una part important de la plantilla –com ara Ter Stegen, Alba, Rakitic, Neymar i Suárez– és la primera. D'altres, com ara Messi, Xavi, Iniesta, Busquets, Alves, Piqué i Pedro ja n'han viscut d'altres, però irradien la mateixa il·lusió que els debutants. Fa la impressió que els blaugrana saben compaginar la condició de favorits –guanyada a pols i a còpia de bons partits i bons resultats– amb la fam indispensable per guanyar títols. D'altra banda, l'ambient d'eufòria que respira l'afició no ha traspassat la porta del vestidor. L'equip creu en les seves forces, però no dóna símptomes d'excés de confiança. L'actitud és la idònia, i ningú no els pot discutir la qualitat. A més, Leo Messi arriba a Berlín amb un estat de forma excepcional i motivat per acabar la temporada de la millor manera. L'hegemonia del Barça en el futbol europeu en l'última dècada és indiscutible. Amb la d'aquesta nit, haurà disputat quatre finals de les últims deu edicions i, si la guanya, ja tindrà cinc orelludes al museu. Avui es pot convertir en el primer club d'Europa que aconsegueix el triplet dues vegades. Tant de bo Xavi pugui aixecar la cinquena com si fos la primera.