Com s'afronta una temporada després d'haver aconseguit un triplet en l'anterior? Gran pregunta sense resposta garantida al cent per cent. De fet, només es pot dir que cal afrontar-la amb sentit comú i sabent que els objectius han de ser elevats, però que en futbol mai dos i dos són necessàriament quatre. El Barça del triplet ja sap que té renovat el seu entrenador, s'ha oblidat de l'enfrontament que diuen que va tenir amb Messi –i que la força del vestidor va saber reconduir– i està de vacances mentre circulen els rumors de sempre dels fitxatges que es podran fer al gener i de les baixes que cal donar. Res de nou. D'entrada, però, hi ha la copa Amèrica, que allarga la temporada dels jugadors sud-americans del Barça, que són molts i importants, sobretot quan a principis d'agost ja comencen a arribar els compromisos oficials. Per tant, es tornarà a parlar d'intentar guanyar els sis títols oficials, com va fer el Barça de Guardiola en el seu primer any. És, sens dubte, un objectiu ben real i a l'abast, però cal no oblidar que si només s'ha aconseguit una vegada en la història és per alguna cosa. Per tant, és cert que guanyar les dues supercopes, la d'Europa i la d'Espanya, i el mundial de clubs, és un gran objectiu, però que no s'acabaria el món si no s'aconseguís.

Ara estarem entretinguts amb les eleccions del Barça i tot el que això significa. Els candidats, ara precandidats, tenen al davant un mes molt complicat en el qual hauran d'aguantar que els retreguin moltes coses. Normal en una campanya electoral. Però la institució ha d'estar per sobre de tot plegat. I quan tot s'acabi i el Barça tingui president, doncs gairebé serà l'hora de tornar a posar-s'hi per afrontar un any complicat –com tots– però en el qual les expectatives són molt altes. El Barça de Guardiola, en el seu segon any, va aconseguir estar a un gran nivell i, a més de completar el sextet de títols, va guanyar la lliga i la copa. Es va quedar amb les ganes de repetir la Champions, però la promesa del tècnic, que va dir als aficionats que els la devien, es va complir la temporada següent. El Barça de Luis Enrique ho ha guanyat tot en el seu primer any, i haurà de ser molt fort mentalment, perquè li exigiran que ho torni a guanyar tot. Però això és el Barça. Ara bé, una cosa és l'exigència de guanyar-ho tot i una altra el sentit comú de saber que no sempre és possible.

Queda clar, doncs, que hi ha reptes pels quals el Barça haurà de lluitar. Tornar a guanyar la lliga, per exemple. I presentar batalla per guanyar la Champions. Aquí hi ha un objectiu ben real. Des que la Champions és Champions, mai un mateix equip l'ha guanyat dos anys consecutius. Un gran repte per al Barça. Un repte possible, però cal saber que seran vuit o deu els aspirants a conquerir el màxim títol europeu. Per tant, no serà gens fàcil. La temporada, però, tindrà altres atractius. Veure si hi ha bona entesa entre la nova directiva i el cos tècnic, saber com d'intervencionistes voldran ser en la gestió esportiva –que en tenen dret– i veure si Luis Enrique es consolida com un gran entrenador del Barça i hi fa una estada llarga o si finalment es compleixen els pronòstics de l'any passat quan es va dir que se'n volia anar. Com va dir aquell, posin-se els cinturons, que vénen revolts.