Vaig descobrir en tota la seva plenitud Leo Messi l'agost del 2005 en el Gamper, contra el Juventus, quan va fer un partit tan sensacional que el recordo com si es tractés d'una final de la Champions i no pas d'un torneig de pretemporada. N'havia sentit a parlar molt des que de molt petit jugava a l'infantil i el cadet del Barça, i el vaig veure jugar amb el Barça C per algun camp de la tercera divisió gironina. I és evident que es veia que era diferent i que arribaria lluny i així va ser quan va debutar amb el primer equip al camp del Porto o en el seu primer partit oficial, l'octubre del 2004, amb encara no disset anys i mig. La història és prou coneguda, però cal recordar que li va costar ser considerat un titular i que, de fet, fins que no va arribar Guardiola al primer equip, no es pot dir que el projecte es construís al seu voltant. Ara ningú no dubta que és el millor jugador del món, des de fa anys, però he recuperat una frase que va escriure la periodista Àngels Piñol a El País en què deia textualment aquell agost del 2005 que Rijkaard tenia un problema perquè “seria un crim que Messi no tingués lloc al seu equip”. Valgui aquesta introducció per parlar d'un altre jugador que deixarà la disciplina del Barça, un jugador diferent: el selvatà Gerard Deulofeu.

De Deulofeu, se n'han escrit moltes pàgines donant per fet que arribaria a ser una gran estrella del Barça. Ha enlluernat tothom des de ben petit i encara el recorden amb la samarreta del Girona o jugant amb les categories menors del Barça. Aquest dia Ramon Besa en parlava i el defensava fins i tot contra la seva llegenda, recordant com després d'un partit de juvenils en què havia marcat tres gols, es va dirigir als contrincants dient-los que si s'esperaven que es dutxés, els signaria uns autògrafs. Però els que l'hem vist jugant amb els cadets i juvenils, al Barça B o ara que ha estat cedit a l'Everton i al Sevilla, podem assegurar que és un jugador diferent. Té aquella capacitat de desbordar que es té o no es té. És un jugador diferent. I, en canvi, el Barça va considerar que li calia marxar a la Premier i, després, enviar-lo a Sevilla, on tampoc ha acabat de funcionar a gust del seu entrenador. M'hauria agradat saber com hauria gestionat el seu cas Guardiola si hagués continuat al Barça, però això mai no ho sabrem. Sí que sabem que no agrada a Luis Enrique ni a Unay Emery: no defensa prou, no compleix amb la complexitat tàctica de l'equip. I deu ser d'aquesta manera, perquè no es va quedar al Barça i no ha jugat amb el Sevilla. I ara se'n torna a la Premier.

Deulofeu és un jugador diferent i molts entrenadors no volen jugadors diferents, volen màquines que compleixin al cent per cent amb el que se'ls ordena. Certament, Deulofeu no és cap garantia a l'hora de defensar i segurament se la juga massa cada vegada que té la pilota als peus, però aquest que alguns consideren el seu gran defecte és la seva principal virtut. Però pocs entrenadors de primer nivell estan disposats a jugar-hi. Per això tornarà a la Premier i vés a saber si mai triomfarà com tothom pensava que faria o serà un gran jugador maleït. Qui el vegi jugar, veurà futbol i, al marge del seu caràcter, disfrutarà. S'imaginen que Messi no hagués arribat perquè algun entrenador considerava que no defensava prou?