Moussa Diagné (21 anys i 2m11) és el nou fitxatge del Barça. Trobo que la incorporació del pivot senegalès és un gran encert per part del club blaugrana. Una gran aposta de futur. El dubte és saber si un jugador que ha jugat 14 minuts de mitjana al Fuenlabrada ha d'estar en la dinàmica del primer equip d'un club amb l'exigència del Barça. I més després d'un any en blanc en què el marge d'error és mínim, l'equip de Xavi Pascual estarà observat amb lupa i calen títols. Amb possibilitats d'equivocar-me, penso que Diagné, amb 21 anys, el que ha de fer és jugar, jugar i jugar. El Barça el tindrà amb fitxa del B –equip que juga en la LEB Plata–, igual que va fer anteriorment amb jugadors com Hezonja i Abrines. Que tingui fitxa del B només és per evitar problemes a l'hora de donar-lo d'alta i de baixa en l'ACB, ja que si està inscrit com a vinculat pot anar convocat o no les vegades que faci falta. Però més enllà d'aquesta situació burocràtica, el que no em sembla tan bé és que Diagné es quedi al primer equip. A la Penya hi ha el cas d'Àlex Suárez, que va tenir una participació semblant –12 minuts de mitjana– el curs passat. Acaba de fitxar pel Madrid. Per un gran, com Diagné pel Barça. Però Suárez anirà cedit un any per créixer. L'opció de la cessió seria segurament la millor per al pivot senegalès i es podria quedar al Fuenlabrada, ja que ja coneix el club, la ciutat i els directius que han confiat en ell. Podria ser el seu millor destí per tornar d'aquí a un any al Barça, ja madur, crescut i, llavors sí, com a jugador del primer equip de veritat. Sent el sisè pivot del club blaugrana la por és que Diagné –no per voluntat de Xavi Pascual i Joan Creus, sinó perquè l'exigència de partits importants de l'ACB i l'Eurolliga no ho permetrà– no pugui entrar en les rotacions. La clau és evitar que pugui ser un segon cas Todorovic, que va estar al Barça sense jugar i quan va marxar al Bilbao va ser un dels millors de la lliga.